Intentaràs ser imparcial. Encara que reflexionaràs avui sobre el diari que sosté ara vostè entre les seves mans i amb el què portes col·laborant des de fa cinquanta-dos anys. Al qual estimes amb passió. Ha estat, per a tu, com una segona família, com una segona universitat i com una indubtable escola de vida... Un diari que té una virtut que jutges única i que el fa inigualable a altres mitjans de comunicació que nien en aquest país que té, encara, i lamentablement, molt de caïnita. Et refereixes, concretament, a les seves pàgines d'opinió, que, al teu entendre, són prodigioses, ja que al seu úter hi caben tota mena de parers. S'hi expressen amb absoluta llibertat uns setanta col·laboradors, alguns dels quals, i entre si, es troben a les antípodes ideològiques. Aquest fet, inèdit i inusual a la premsa nacional (en la qual és fàcil endevinar que hi ha políticament sota una determinada capçalera) converteix «Es Diari» en quelcom extraordinari.
Com recorda sovint i encertadament el seu editor, J.J. Pons Fraga, a la secció d’opinió, el lector pot trobar un article de dretes -diguem-ho així- al costat d’un altre d'esquerres. Any problem! I si no n'hi ha és perquè prima l'argumentació -que vostè podrà acceptar o no- i el respecte, valors que han cuidat amb cura el mateix editor i Josep Bagur, el director. De fet, tots dos han estat plenament conscients que el MENORCA era, pràcticament, l'únic mitjà escrit de l'Illa i que, com a tal, tenia l'obligació -i també el plaer- de ser el diari de tots i en què, conseqüentment, tots hi havien de tenir cabuda. Cosa que -creus- s'ha aconseguit, malgrat les dificultats que comportava – i comporta- assolir aquest equilibri. Una prova empírica del que s'ha dit és que per a moltes persones ubicades a l'esquerra, «Es Diari» és un rotatiu de dretes i viceversa. Chapeau! La utilització de les dues llengües de la nostra comunitat, el català i el castellà (elecció lliure de qui redacta) seria un altre exemple clar de l'equanimitat del medi.
----------
Pero ese espíritu que pulula por las páginas del Menorca va más allá y traspasa las paredes de su edificio. Los colaboradores, que se encuentran con frecuencia, mantienen una relación de amistad y afecto, aunque, políticamente –lo iteras– puedan estar muy distanciados. Porque saben y tienen férreamente interiorizado que, por encima de determinadas formas de pensar, están las personas y que cualquier doctrina o forma de entender la realidad que no traiga aparejados el respeto y la empatía, carece de fundamento y razón de ser.
Por eso desearías que el Congreso de los Diputados fuera algo parecido a esas páginas de opinión. Un lugar en que se argumentara y no se insultara, un espacio de debate sereno y civilizado del que no permaneciera exenta ni siquiera cierta empatía. Un foro en el que se alcanzaran acuerdos. Un terreno en el que se tuviera permanentemente presente algo que se olvidó ya hace mucho: que sus señorías están al servicio de la ciudadanía y no al revés. Un territorio ejemplar y ejemplarizante de hombres igualmente ejemplares y ejemplarizantes que trabajan para el bien común y no por el propio. Tal vez no estaría de más hacer llegar, pues, a cada diputado un ejemplar de «Es Diari»... ¡Por probar!