En les Jornades Camusianes de cada primavera des de fa 8 anys, la sala Albert Camus se converteix en l’epicentre del pensament crític contemporani, seguint l’estela d’aquest compromès intel·lectual en millorar el benestar de la humanitat. Però aquest any hi ha hagut un plus més de magnificència. En cadascuna de les exposicions de ponents destacats ha irradiat l’aura del joc. El joc com a font de creativitat i d’encantament, el joc com a font de joia i de meravella. No en va, en aquestes jornades, també ha sobrevolat la truculenta certesa de què el nostre món s’està ensorrant: la crisi climàtica galopant, l’alarmant escalada bèl·lica, la crispació política a tots nivells, i governants mundials amb insensats deliris de grandesa.
Només prenent consciència de la realitat ens en podem sortir, però aquest és el transcendental missatge d’aquestes jornades, ens en sortirem jugant, sí jugant, jugant per combatre la por i només jugant per passar-ho bé arranjarem el món. Tot joc té unes regles, i aquesta vegada el joc de construir un món millor tindrà aquestes regles, la regla la fraternitat, la de la sostenibilitat i la regla de la igualtat. Un joc al qual tothom s’hi sumarà, fins i tot els poderosos més trastocats, que també tenen set de meravella.
Començarem tots plegats jugant a cuinar. Va ser una de les propostes més innovadores. La cuina és una gran font de creativitat, la cuina és tradició i comunitat, la cuina ens va fer, i ens fa éssers humans. A través d’una cuina sostenible podem frenar la crisi climàtica i a través de les àgapes fomentar l’amistat. Va!, juguem totes plegades a cuinar per salvar la humanitat. El joc és la nostra arma secreta. Som-hi, juguem per meravellar-nos.