M'encanta passejar per les nostres ciutats i pobles, gaudir de la seva autenticitat, a diferència de les urbanitzacions, que tenen una vocació més turística que pròpia del territori. També m'agrada assistir a conferències, taules rodones, concerts, presentacions i teatre, i veure com els espais que hem impulsat des de l'administració esdevenen un bressol de cultura magnífica, enriquit pel talent de Menorca.
D'un temps ençà, els espais s'han deteriorat notablement, tant per l’incivisme com per la manca de cura que hi dediquem. Les places mostren elements públics desgastats, l'asfalt acumula clots i bonys, la vegetació creix sense la pauta adequada de manteniment i les voreres són intransitables. Agafeu una cadira de rodes, i veureu com, en molts trams, haureu de circular pel carrer. L'estat general és de deixadesa, de ponent a llevant.
He defensat el nou sistema de recollida de residus i reciclatge, reconeixent la necessitat de correccions que, des de la seva implantació, encara no s’han dut a terme. El meu barri, pioner en el «porta a porta», ha patit una degradació evident. Les torres de contenidors apareixen plenes de tota mena de deixalles, sense respectar el dia de recollida establert. Es rallava d'un control sobre els cubs i els xips associats als propietaris, però, de moment, no hi ha indicis que s'estigui implementant com es va prometre. El ritme frenètic de la recollida fa que els cubs acabin fins i tot al mig del carrer, la qual cosa pot generar desordre i incomoditats.
De vegades, quan has de fer un trasllat o marxar de viatge, passes pel punt verd per dipositar diferents materials. Però, dençà que s’han anat sumant barriades al sistema de recollida, les cues s'han acumulat fins a la carretera de l'aeroport, generant una espera considerable.
Es podrien habilitar espais comuns per reciclar correctament i en qualsevol moment? Potser caldria una revisió del sistema, no només en termes de control, sinó també d'organització i gestió dels equips que realitzen la recollida. No n'hi ha prou amb celebrar l'increment del reciclatge en comparació amb el sistema anterior, cal anar més enllà i perfeccionar el model actual per fer-lo més eficient i sostenible.
El problema no rau en si l'ajuntament és de dretes o d'esquerres; la qüestió és que som lents en l'execució de les millores necessàries. Podria fer-ne una llista, poble a poble: des de l'estat del paviment fins a l'enllumenat públic, passant per parcs, jardins i zones esportives. Hi ha barreres que encerclen desperfectes que s'han eternitzat, mentre que altres, conseqüència de la DANA de l'agost de l'any passat, continuen sense arreglar.
Les polítiques de microciutat són imprescindibles; el manteniment i la cura dels espais quotidians determinen la qualitat de vida dels ciutadans i l'estima pels llocs que habitem.
El que va començar amb Maó+Flors el 2009 s'ha estès a Alaior, Es Mercadal, Es Castell, Sant Climent… Ara, tots els pobles floreixen durant un cap de setmana. Però potser valdria més estalviar-se aquest desplegament efímer i destinar els recursos —tan econòmics com les hores de les brigades municipals— a un manteniment més perllongat i sostenible.