La soledat és un fenomen que, tot i que sovint s’associa amb la vellesa, afecta de manera alarmant la nostra joventut. Un estudi recent titulat «Estudio sobre juventud y soledad no deseada en España» (2024) revela que el 25,5% dels joves espanyols d’entre 16 i 29 anys es senten sols. És una xifra que només representa la punta de l’iceberg, ja que el 69% d’aquests joves han experimentat la soledat en algun moment de la seva vida. Ens situam vers un problema que no només se sent, sinó que també es viu intensament: 3 de cada 4 joves que pateixen soledat no desitjada han estat convivint amb aquest sentiment durant més d’un any, i gairebé la meitat, durant més de tres. Segons allò que mostren algunes investigacions, es tracta d’una realitat més punyent amb les dones (31,1%) que no amb els homes (20,2%), i que els joves d’entre 22 i 27 anys són els més vulnerables.
En el rerefons d’aquestes vivències sovint s’hi amaguen elements contextuals. Tant és així que la soledat no es pot percebre com un fenomen aïllat; està íntimament condicionada a factors de risc com la desocupació, la pobresa, l’assetjament (escolar o laboral) i, en un darrer terme, els problemes de salut física o mental. I enmig d’aquest núvols de circumstàncies, les xarxes socials digitals tampoc pareixen ser un bon aliat, tot i que sovint es disfressin de refugi per les persones que es senten soles. La intensitat i la freqüència del seu ús no tenen un impacte significatiu en la sensació de soledat. En canvi, la qualitat i la presencialitat de les relacions d’amistat són crucials. Les amistats, sense anar més enfora, esdevenen un pilar prou significatiu susceptible de sostenir l’equilibri dels joves en moments de soledat, com ara també les relacions familiars i laborals, tot i que de manera menys rellevant.
L’assetjament, per la seva banda, es presenta com un factor de risc. Aquells que han patit assetjament escolar o laboral tenen un 37,2% més de probabilitats d’experimentar aquests estats de soledat no desitjada. La incapacitat de consum en etapes adolescents (sovint lligada a situacions de manca de recursos familiars) també és un factor que incrementa el risc de solitud en persones joves, de fet, tenen un 38,5% més de probabilitats de sentir-se sols que aquells que disposen de més recursos al seu abast.
Sigui com vulgui, no es pot oblidar que la joventut és el període de revolució vital per excel·lència i, en efecte, aquell que reclama un major camp d’anclatges el qual permeti assumir amb estabilitat el gran repte que suposa el fet d’incorporar-se a la vida adulta. Tenir generacions de jovent que reconeixen expressament sentir-se soles ens hauria d’interpel·lar d’alguna manera. Són ecos que ja fan massa renou.