En la nostra condició humana, pensar és una activitat del tot saludable. I dic això no perquè no pensi que no pensar no ho sigui de saludable, ans al contrari, buidar el cap conscientment és del tot recomanable per rebutjar i no acumular pensaments inculcats des de púlpits, escons o mitjans de comunicació, evitant que fermentin idees putrefactes que adoptem com a pròpies i, en realitat, són idees i pensaments aliens.
Els pollastres de saló, aquests que estufats de vanitat es passegen per les institucions amb cara messiànica, la panxa tipa i la sang com rius bombollejant de cava i licors de marca, són una mena d’aiatol·làs del primer món. La seva feina principal és fer rentats de cervell diàriament.
Cada matí, aquesta fauna depredadora de drets, és desdejuna amb índexs borsaris i, entre badalls, pets i sanglots, riuen per sota el nas amb una rialleta estreta i rígida, com l’escletxa d’una vidriola. Com què el seu ego sempre està insatisfet i no poden comprar-ho tot, pateixen una mena de diarrea mental que els fa menysprear el món, atiant guerres i paraules d’odi embolcallades en discursos sobre la llibertat, la seva.
No cal haver estudiat molt per detectar la presència plasmàtica d’aquesta mena de panxacontents aforats i protegits per les seves pròpies lleis. Són intocables i, com que ho saben, s’ho passen tot per l’entrecuix mentre s’omplen les butxaques amb cares de no haver trencat mai un plat.
Navegants experts en el mar de les hipocresies i el quedar bé, aquests escurabutxaques fabricants d’armes intel·ligents com ells, són com bruixots malèfics de la destrucció i la desnutrició de pobles indefensos. Tanmateix, ens venen la moto de la justícia i la pau sense ruboritzar-se, només pensant que demà, quan es llevin al migdia, després d’una nit de farra, tindran més zeros en el seu compte bancari i potser l’enhorabona del capo mafiós que alimenta la seva ambició narcisista.
Aquestes cares de formigó, que tenen la sensibilitat d’una sola d’espardenya, es creuen salvapàtries escopint dogmes i insults. La seva tasca principal, com he dit abans, és enganyar, manipular i manyuclar la realitat per mantenir els seus privilegis sagnants. Per això cal, de tant en tant, buidar el cap dels pensaments adoptats i ser creatius, crítics i no ser víctimes d’aquesta bugada despietada. Amén.