Sebre estar i sebre vestir. Dues habilitats que cada dia són més difícils de trobar en aquesta societat. De sa mateixa manera que hauríem de cuidar es nostros actes i allò que deim amb ses nostres paraules, hauríem de sebre que comunicam amb sa nostra indumentària.
Vestir-se i actuar adequadament és projectar uns valors, talent i personalitat, així com capacitat de ser coherent, ordenat, assenyat. I quina pena que sigui tot tan estrafolari.
Ses normes socials, aquestes creences col·lectives sobre quin tipus de comportament i de vestimenta són apropiats en cada situació o circumstància determinada, estan totalment en decadència. Ja no dona cap gust anar pes carrer. És decepcionant veure ses traces de sa majoria i observar tanta gent desarreglada, sense cap tipus de codi.
Sobretot durant sa temporada estival es bon gust, s'elegància i certes regles socials de conducta i correcció sembla que també se’n van de vacances. S’estan normalitzant de manera alarmant, sobretot entre ses generacions més joves, fets i maneres d’actuar que posen en evidència sa degradació des valors educatius; pentinar-se a sa taula sense miraments a pocs centímetres des plat d’altres comensals, de tornada de sa platja entrar a un restaurant a dinar amb es peus plens d’arena, orinar en es carrer, netejar-se ses dents a qualsevol banda sense consideració cap a qui hi hagi davant, només són uns pocs exemples de sa pèrdua de valors de què rall.
Sa naturalesa de s'homo, amb sa necessitat de compaginar interessos personals amb es des grup, ha aconseguit as llarg de sa història que ses normes i ses regles reguladores des comportament hagin adquirit un paper de primordial importància. Es tracta, per tant, de ses regles que regeixen es comportament des individus i que faciliten sa convivència i sa relació entre ells, tant a nivell verbal com no verbal. Entendre's amb es altres a través de s'ús de determinats codis de comunicació verbal, ús de regles de conducta i de bones maneres, il·lustra sa importància d'aquesta faceta juntament amb comportaments no verbals de cortesia o empatia, que, si bé no es reflecteixen clarament en una norma escrita, aquest fet tampoc no implica s'incompliment.
Xancletes a s'oficina, bermudes per a una reunió i ronyonera com a accessori per guardar ses claus a sa platja. Amb s'arribada de sa calor, s'esfumen certes regles que són bàsiques i sembla que tot val. Moltes persones fan prevaler sa comoditat, se relaxen en sa manera de vestir i fins i tot freguen es mal gust.
Hi ha una preocupació màxima per mostrar com més centímetres de carn millor, quan abans allò que primava era s'elegància i sa discreció. En aquesta tendència de vestir sense decòrum també hi influeix es culte as cos. Qualcuns volen mostrar es músculs que amb tant d’esforç han treballat. I també, per suposat, d’altres traspassen sa línia de sa vulgaritat en un intent de mostrar és màxim de mixelins i d’excés de grassa possible. A més, sa cultura des tatuatge és una realitat a sa societat actual. Si abans estava reservat per a una minoria, avui s’ha convertit en un accessori més. I s'objectiu és exhibir-los, que per açò s'han invertit temps i doblers.
Al llarg de s'estiu s'aprecien estilismes horteres que provoquen commoció as defensors des bon gust. Avui, en es segle XXI, resulta impossible erradicar s'ús de camises descordades fins as llombrígol que mostren sense pudor panxes socorrades pes sol. O aquells estiuejants devots de menjar-se safres de sardines i paelles a pit descobert, descamisats. Així com també adeptes as gimnás que exhibeixen bíceps amb camisetes de cises desbocades.
Tampoc passen desapercebuts es banyadors femenis reduïts a sa mínima expressió. I què voleu que vos digui; a platges i piscines cadascú que mostri anques o pits tant com vulgui. Que tothom vagi com li vengui més de gust. Res més faltaria. Ara bé, estareu d’acord amb jo que es context en què es duu una roba determinada és important. Una peça que pot ser acceptable a sa platja podria no ser-ho en un entorn formal -per exemple a sa cocarrossa des restaurant on després s’hi asseurà un altre client-. És obvi que resulta inapropiat dur peces que no tapen ni ses zones que és imprescindible protegir, bàsicament per raons higièniques. Perquè tot i que sa funció estètica de sa roba ha jugat a través des segles un paper molt important, i també resulta bàsica sa funció de protegir-mos de sa temperatura ambient i de situacions climatològiques extremes, resulta evident que sa roba compleix una funció higiènica fonamental en actuar com una barrera que protegeix segons quines zones des cos, absorbint sa humitat i ses secrecions corporals per prevenir sa proliferació de bacteris i fongs, i reduint es risc d’infeccions, tant per tu com per qui t’envolta.
Diàriament es poden veure joves que trien sa camiseta des seu equip de futbol per sopar amb sa seva al·lota que, precisament, acudeix a sa cita amb vestit i talons, quan no amb unes horribles botes camperes. No és cosa de guiris lluir sandàlies amb calcetins. Són molts que opten per aquesta moda per prendre s'aperitiu, passejar pes carrers de qualsevol ciutat o anar de compres.
Sebre vestir adequadament i comportar-se amb cortesia i correcció en diferents situacions és fonamental per projectar una bona imatge d’un mateix, manejar-se amb èxit en sa vida social i professional, i en ses relacions amb es demés.