L’expiació és l’acció i efecte d’expiar, o sigui, d’esborrar la culpa mitjançant alguna acció simbòlica o ritual. L’experiència porta implícit l’acte de contrició, que no és altre que el penediment públic per la falta comesa i l’expressió d’aquest a través de la penitència. Com que els qui han faltat no volen expiar ho ha de fer la comunitat a la que pertanyen. Aquest dissabte passat, el màxim òrgan del PSOE va complir amb el ritual públic d’expiació del pecat.
La Santa Mare Església és més benèvola que el Partit Popular, Vox i altres partits nacionalistes locals, que esperen l’acte final de la crucifixió després d’un via crucis televisat al gust de fariseus, essenis i saduceus. Fa dos mil anys, el messies va haver d’immolar-se per salvar el seu poble; esper que vint dècades de civilització ens hagi fet més escèptics davant els maximalismes, encara que me sembla que no.
Ho dic quan veig que el vot de Vox són els joves de 18 a 30 anys, la qual cosa em fa creure que el salvador encara deu ser dins la cova, esperant que arribi el tercer dia.
En aquesta expiació televisada, posada en escena com un espectacle per a masses, com són tots els grans actes dels grans partits que han de seguir el guió dels assessors d’imatge, hi ha hagut de tot: Santos per què m’has abandonat? García-Page, per què m’has traït? La dreta mediàtica, amb el sanedrí del poder (jerarquies de la Justícia, la Tradició, les Finances, la Comunciació i la Milícia) ha elevat als altars al socialista Page, convertit en un cavall de Troia ocasional. Coincideix Page amb part de la jerarquia de la Santa Mare Església Española, la qual, com bé saben, està per gestionar un regne que no és d’aquest món, quan reclamen la celebració d’eleccions anticipades. No m’estranya aquesta coincidència.
Fa unes setmanes, bon fill que som, estava amb muare i veia amb ella la processó del Corpus Christi de Toledo. L’olor d’encens entrava en la nostra sala d’estar. No era una retransmissió de TVE1, que tampoc no seria estrany si recordam la cobertura de la processó legionària del Cristo de la Buena Muerte a Málaga, iniciativa molt digna en un estat aconfessional. No, la del Corpus la vèiem per Trece, que és una cadena amb molta penetració. I allà, al costat i subordinat als bisbes, arquebisbes i tota la cúria de Toledo, el socialista García-Page per recordar-nos la supeditació dels homes a la voluntat de Déu. I si Déu, en veu dels bisbes, reclama eleccions anticipades a Espanya, què ha de dir el beat García-Page en la capital de la Infanteria Espanyola? És García-Page l’arquetipus d’un determinat socialista conservador?
Amb els anys, he comprovat que una idea (ara seria el socialisme del PSOE), té tants matisos com tribus sobreviuen encara a Espanya. García-Page també negaria tres vegades a Sánchez, si fes falta, perquè el seu objectiu no és l’Església Universal sinó els feligresos de la seva parròquia.