El Partit Popular està assumint moltes de les propostes de Vox com una cosa seva. No es tracta d’haver de carregar amb la creu de Vox perquè els fan falta els seus vots, sinó perquè es té el convenciment que són decisions assumibles. La darrera proposició del partit d’Abascal fa referència a la deportació massiva de migrants. Un dels arguments que empren és que tants de forasters a casa nostra posa en perill la identitat espanyola. Identitat espanyola? Clar, la identitat espanyola que puguin tenir els filòsofs de Vox deu ser molt diferent a la que pugui tenir vostè, estimat lector. Vox diuen que hi ha vuit milions d’estrangers a Espanya i que això no pot ser.
Alguns mitjans de comunicació han interpretat que volen expulsar vuit milions de persones, afirmació a la qual ells han respost que encara no diuen a quants estrangers s’han d’expulsar. Clar que si els de Vox comencen a expulsar anglesos, francesos, alemanys i italians, la cosa es notaria, però em pens que aquesta no és la idea, sinó que parlen d’expulsar a persones pobres, a treballadors. Encara que, si expulsen als emigrants treballadors en massa, qui farà les feines que no volem fer els de la identitat espanyola? El més curiós del cas és que la proposta l’ha presentat Rocío de Meer, un llinatge tan espanyol que ens mena a Flandes.
Quan he llegit ‘De Meer’ tot d’una he tingut un flashback i se m’ha aparegut Carlos de Meer. Els lectors que tenen la meva edat i encara els de generacions anteriors el recordareu, És ver? Carlos de Meer. El darrer governador civil del franquisme a Balears. El van patir més a Mallorca que a Menorca, és cert. Carlos de Meer, l’avi d’aquesta Rocío de Meer, era més franquista que en Franco i va governar a Palma entre 1975 i 1976, uns anys en els quals la lluita antifranquista encara era mig clandestina. Ell, al comandament de les forces d’ordre públic, va ser el darrer portalà del règim. Tenia predilecció per reprimir les protestes dels treballadors (encara que tinguessin una identitat espanyola) i dels opositors, alguns encara deuen recordar l’assalt a l’església de Sant Miquel.
Quan el gran Olof Palme va encapçalar una protesta internacional contra les darreres execucions del règim, el bon De Meer el van titllar d’homosexual, com si fos el pitjor que pogués ser una persona. Quan alguns governs europeus van expressar dubtes sobre l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea si no complia amb uns mínims democràtics, va ser ell el famós autor de la cèlebre frase: «que se metan el mercado común por donde les quepa». I no es pensin que De Meer, l’avi de Rocío Vox, era un illetrat. Ni molt manco. Havia completat les carreres de Matemàtiques, Dret, Ciències Polítiques i Sociologia. Ja ho provareu de fer, vosaltres. Havia estat professor universitari i cap del gabinet de l’almirall Carrero Blanco, bon altre. Naturalment, una persona així havia de ser de Falange. Però resulta que també era militar i havia servit en el Regiment de la Guàrdia de Franco, era íntim de Carmen Polo i havia estat membre de l’Estat Major Central i cap dels Serveis d’Intel·ligència. Que se metan el mercado común por donde les quepa. No, no va estar implicat en el cop d’estat del 23 de febrer de 1981, però quan aquest es va posar en marxa, sense perdre el temps, es presentà al seu destí al Regiment de Cavalleria Pavía n. 4, per esperar ordres. Després, en el judici als militars implicats i descoberts (altres no els van descobrir mai) en el 23 F, ell va ser un dels advocats defensors. Va ser molt sonada la visita que va fer, el 1986, a Muamar el Gadafi a Líbia, va acusar de cercar al nord d’Àfrica suport per un nou cop d’estat militar, però, sense proves, només el van poder condemnar per abandó de servei. Estaria orgullós de la seva neta, l’avi de Meer. I mentrestant aquesta ultradreta s’escampa, l’esquerra continua entretinguda en disputes domèstiques.