Fer un alè vol dir aturar, reposar, per després acabar una feina. En la primera onada de calor provocada per l’emergència climàtica, hem patit dies i nits en què no fa un alè, no passa un alè, ni un bri d’aire. Si vas frisant els alens són espessos i pots quedar-te sense alè.
En el sentit més restringit, l’alè és l’aire que expirem dels pulmons. El verb alenar en mallorquí -dialecte del català, tal com va clarificar el conco entrenador de Rafa Nadal al PP- és sinònim de respirar.
Una alenada és el que transporta un cop d’aire, ja sigui calor, frescor o pudor, també en podem dir una bafarada o bavarada. Aquests dies amb l’entrada de la tramuntana hem pogut respirar a totes hores, encara que no sé si ens fa gaire profit o si seria millor fer alè, contenir la respiració com quan fas immersió davall la mar.
Ho dic perquè els Serveis de Vigilància, Control de l’Aire i de la Qualitat Ambiental, emeten avisos preventius quan es disparen els nivells d'ozó, un dels gasos que impacten en la salut humana. Aquest gas dolent es troba a prop de la superfície terrestre, es forma de contaminants produïts pel trànsit rodat, les indústries, el port, aeroport o la ramaderia, que reaccionen per la radiació solar i les altes temperatures.
El 25/05/2025 el Diari MENORCA donà notícia d’un informe presentat per Ecologistes en Acció i elaborat a partir de mesuraments oficials: A Maó i es Castell van registrar mala qualitat de l'aire per ozó fins a 140 dies durant 2024, quan el límit permès és de 25 dies anuals...
Ja entenc que hi ha coses que no es poden fer en un alè, però el dormilega govern del Consell en dos anys no ha pres mesures per reduir les concentracions d’ozó, no ha restringit el trànsit rodat, ni el portuari, ni l’aeri, ni per mitigar-ne d’altres. No saben que la salut és el primer, el més important?