16 de juliol, Mare de Déu del Carme. A Fornells és festa i se celebra missa i processó just el dia de la patrona de la mar. Des de petita, a casa aquest dia s’ha celebrat amb algun menjar de festa, barca engalanada i sortida a la mar per acompanyar la processó. Quan els pares van marxar, em vaig afegir a la coral que es forma cada any, ex professo, per acompanyar la missa del Carme. I en els darrers anys, per caramboles de la vida, em van demanar que conduís els assajos i la coral de persones del poble (i de més enllà) que s’ajunten per cantar en aquesta celebració, una festa sentida i estimada a Fornells. I us he de confessar que el primer any em moria de vergonya de ser davant tota aquella gent, donant entrades i sortides i alhora cantant amb ells (això darrer, l’únic que sé fer). Veritablement, experimento la síndrome de la impostora en grau extrem…
Tanmateix, ens acostumem a totes les situacions, fins i tot a una tasca tan estranya per mi com conduir una coral. Una tasca que esdevé senzilla perquè la gent que s’hi suma li fa, amb la seva implicació i estima. Un esdeveniment que no té cap pretensió, només compartir una emoció expressada a través d’una cantada popular. Just per aquest motiu, agafa trets d’una mena de ritual o pseudocatarsis col·lectiva, i és en aquest context que s’ha d’entendre el meu «intrusisme» director.
Des d’aquestes línies vull felicitar l’amor i la implicació de tots els que hi participen i eixamplen el significat d’aquesta festivitat de la mar. Que tingueu tots un feliç dia del Carme, benvolguda gent.