Aquesta setmana ha començat amb una remodelació del Govern que m’ha deixat un regust amarg. Ha desaparegut la consellera d’Afers Socials, Catalina Cirer, una figura que, personalment, em mereixia molt respecte. Tot i les dificultats, especialment en la gestió de la immigració, la seva presència representava una mirada humana enmig de la complexitat.
L’executiu ha nomenat un nou responsable d’immigració i cooperació, que ara dependrà de la Conselleria de Presidència. De Manuel Pavón, en lloc de propostes, han transcendit unes declaracions anteriors que fan mal: «Yo no digo que todos los inmigrantes vengan a delinquir pero muchos de ellos sí». Aquest tipus de missatges, que criminalitzen col·lectius sencers, no són nous. Fa anys que el discurs xenòfob va calant, alimentat per l’extrema dreta i amplificat per figures com Santiago Abascal.
Aquest sermó, ja no és subterrani: és institucional.
Així va contestar Rufián al Congrés dels Diputats: «Ustedes dicen que van a expulsar a 8 millones de emigrantes en este país y a sus hijos. ¿También a Lamine Yamal y a Nico Williams? No creo. Ustedes no van a expulsar a nadie. Y mucho menos a 8 millones de personas. Primero porque si expulsan a tanta gente, al final va a tener que trabajar hasta Abascal».
El to sarcàstic va posar en evidència les contradiccions del discurs de Vox, que criminalitza la immigració, mentre ignora que molts emigrants són essencials per al funcionament econòmic i social.
Però, quines són les xifres reals? Segons les dades publicades pel Diari Menorca el passat mes de febrer en relació a 2024, Menorca va registrar 4.013 infraccions penals, 543 menys que l’any anterior, xifra que representa una reducció del 12,3 per cent. Tot i que es van denunciar 12 violacions i un homicidi, la tendència general mostra un descens en delictes com els furts sense violència ni intimidació, els robatoris amb força i la sostracció de vehicles. La ciberdelinqüència va pujar un 15 per cent, amb gairebé un miler de casos, principalment estafes informàtiques. Els municipis de Maó i Ciutadella van registrar descensos generals del 22 per cent i 19 per cent respectivament.
Els experts en justícia penal i seguretat a l’Illa insisteixen que la majoria dels delictes són comuns i no tenen relació directa amb la migració.
La realitat que jo conec és una altra. Na Rosa, boliviana, va cuidar la meva mare durant molts anys, i avui és part de la nostra família. Na Pati, advocada, ha ajudat desenes de persones nouvingudes a regularitzar la seva situació. Na Cristina, d’Argentina, és soci-sanitària i té una veu tan dolça amb les persones amb discapacitat que emociona. I n’Àngela, com tantes altres, construeix cada dia una societat més digna. En David i en José fan una gran feina en una residència geriàtrica, i no hi ha cas de nomenar nombrosos especialistes que cobreixen les places de la nostra sanitat pública, i privada també.
Aquestes històries no surten als titulars. Però són les que sostenen el país. I davant discursos que inciten a l’odi, com els que s’escalfaven a Múrcia fins que la violència va esclatar, cal que diguem prou. Perquè la convivència no es construeix amb por, sinó amb respecte, justícia i empatia.