Com organitzam un ca nostra, entenent ca nostra com llar familiar? Quins són els àmbits innegociables, els espais convenients? El filòsof alemany Martin Heidegger afirmava que els humans requerien un hàbitat, l’home necessitava habitar, i entenia per habitar aquestes dues coses: protegir i cultivar.
Hi ha avui, com ahir, cases amb estil propi, cases amb un determinat punt de distinció. Fa poc em contaren que a una casa de família nombrosa hi havia una habitació a la que van denominar «biblioteca», aquell espai que, quan els fills eren infants fou sala de jocs, ara ja tots els fills estudiants, fou convertida en sala d’estudi; el silenci era el gran protagonista de la habitació.
He visitat cases que no tenien «llocs» consagrats, però sí «temps» consagrats: cada setmana a una hora precisa entraven tots dins la sala d’estar per tal de revisar plegats la setmana viscuda i projectar la vinent; la gran protagonista de la sala era la paraula; aquesta reunió sempre acabava obrint quatre interrogants als que cada membre familiar havia de donar resposta sincera i respectuosa; els interrogants eren molt precisos: a qui estimular, a qui agrair, a qui perdonar, de qui aprendre. La llar familiar té el poder d’admetre i potenciar tant el silenci com el diàleg. El pas de coexistir a compartir és el pas de viure a un hostal a viure a un «ca nostra».