Era jove. Fa anys, molts. Vàrem anar una colla d’amics al Mas Pla a buscar en Josep Pla i anar a sopar plegats. Ho fèiem sovint. Quan érem al Restaurant, la gent ens mirava, coneixien en Pla… Va venir un noi jove: «Senyor Pla, senyor Pla, vull ser escriptor, què haig de fer?».
«Miri jove, vostè practiqui: subjecte, verb i predicat, i no surti d’aquí».
El consell era impecable, però no sé si ho va entendre. De fet era el que practicava Pla sempre… Era la seva experiencia. Predicava amb l’exemple.
Llegeixo sovint a articles polítics d’opinió al MENORCA moltes frases sense subjecte, però sí verb i predicat. «Passa això, i això és horrorós, és una injustícia, una vergonya»… Però no saps a qui es refereixen més enllà d’entendre de manera genèrica que el subjecte és algun polític d’un o altre partit o tots ells. La culpa és dels polítics. Una «perdigonada» a tots ells. Critiquem, però no quedem malament amb ningú.
Ja ho deia en Pla de manera taxativa: «subjecte, verb i predicat, i no surti d’aquí»… Sí, però les tres coses.