Casa dia en el nostre Diari MENORCA surt una pàgina de succeïts en els quals moltes vegades hi ha judicis, açò fou el motiu de recopilar aquesta xilografia ambientada dins el segle XVII, de l’autor mossèn F. Martí Camps, que Déu el tingui a la Glòria.
Quan compara'm la justícia i els jurats, del temps passat, i fent lectura dels judicis del temps present; vaig creure interessant llevar la pols en aquesta xilografia, que diu: A un carrer estret, davant mateix de la porta mitgera de l’església parroquial, hi ha la Casa de la General Universitat. Avui ha estat dia de consell. A so de campana, s’han reunit a la Sala els quatre Magnífics Jurats, el militar, el ciutadà, el pagès i el menestral. Revestits de llurs pomposes gramalles de seda vermella, han discutit llargament, per espai d’algunes hores, sobre les necessitats i les millores de la ciutat i de l’Illa, la manca de forment, les pretensions del Molt Respectable Senyor Governador, les exigències del Comissari del Sant Ofici, les súpliques dels convents, les amenaces dels pirates, les malifetes dels bandejats... Tots els aspectes més diferents de la vida del poble menorquí, aspecte religiós, moral, polític, defensiu, econòmic; han estat objecte d’atent estudi i d’assenyada revisió.
EL JURAT DEL BRAÇ MAJOR. Avui en el Consell General de l’Universitat, s’ha tractat també d’un poderós problema. Escoltem el que proposa el Magnífic Jurat del braç major dels ciutadans: «Déu nostre Senyor per els justs judicis alguns anys permet hagi en la isla, persones spiritades i endemoniades, i per veure s’ha estès i aunebtat de cada dia en dones casades, donzelles, religioses i minyones, i hòmens...»
El magnífic jurat del braç major, és un doctor jurista, agut en els seus judicis, pràctic en les seves determinacions. Per rematar el mal, aconsella, «acudir al Rey nostro senyor para que amonesti los senyors Inquisidors de Mallorca, que apliquen son desvelo en fer averiguacions i castigar los delinqüents». I així queda acordat en aquesta sessió.
Els altres Jurats i els membres del Savi i General Consell, aprecien el nostre misser i li guarden respectuoses consideracions. Ja fou «insaculat» diverses vegades i té molta experiència de la cosa pública. Fa anys, quan un mal Governador injurià els Jurats, tractan-los de «ladrones públicos, rebeldes y traidores», el nostre Jurat ciutadà fou l’autor de la nobilíssima resposta. I va dir:
«Essent nosaltres molt bons chistians i fels, mai no som estas traydors a Sa Magesat, sino que havem perduda molta sanch en defensa de esta terra y de la Santa Fe Catholica, lo que creem que S. M. Ens és servit»...
Acabada la sessió d’avui, el Magnífic Jurat del braç major es treu la roja gramalla de domàs, l’armadura dels seu nombrosos combats en defensa de la religió i de la pàtria.
Aquest és el contingut d’aquesta xilografia, tan ben redactada, per F. Martí Camps, que he recopilat. És interessant veure com quatre Jurats es posaven d’acord, per resoldre els problemes de la vida pública de la societat del segle XVII. És clar que han passat 400 anys, el progrés ha avençat molt, però avui en dia, són molts professionals de la justícia, i moltes vegades, ho tenen mal de fer posar-se d’acord, per tancar un judici. Açò és pot comprovar senzillament, moltes vegades fent lectura a la pàgina dels succeïts, del Diari MENORCA. Esper no haver estat cansat amb aquesta recopilació. Fins un altre dia.