Amb molta costa, un munt d’illes que no te les pots acabar, ciutats històriques, llacs imponents i paisatges preciosos, Croàcia és un destí turístic molt interessant, tot i que, en general, les seves platges, la majoria de còdols, no poden competir amb les de Menorca.
Crida molt l’atenció, almanco de la part compresa entre Dubrovnik i Zadar, les grans muntanyes (els Alps dinàrics) poblades de pins, avets i pícees, que discorren en paral·lel al litoral. En un recent viatge familiar ens vam trobar bastant turisme, cosa esperable en tots els indrets bells del món, especialment si són assequibles tant per distàncies com per preus.
No es veuen molts hotels, sí molts apartaments turístics. Fins i tot al mateix Palau de Dioclecià, a Split, hi havia habitacions per llogar.
Amb només quatre milions d’habitants, Croàcia sembla estar recuperant-se molt bé de les ferides de la guerra, causada pel xoc dels nacionalismes després de la implosió de l’ex-Iugoslàvia. Segons els molt recomanable llibre «Café Europa revisited», d’Slavenka Drakulic, el gran problema del país és que els joves marxen a altres països d’Europa.
Un problema que també tenim aquí i que s’agreujarà si no podem posar fi a l’escalada dels preus de l’habitatge.