Pagar impostos no sol venir de gust, però es fa més desagradable quan els diaris van plens amb els àudios d’alts càrrecs del PSOE on es repartien comissions il·legals de l’obra pública o amb un ministre d’Hisenda del PP investigat per cobrar d’empreses a qui feien lleis a la carta. El mateix que presumia del seu poder per abatre els enemics amb una inspecció fiscal i que emprava els famosos com a caps de turc per advertir a la població.
La manipulació política de l’Agència Tributària ha estat una constant. Un organisme que ha fet la vista grossa per als intocables -des del germà del president fins als comptes del rei emèrit- mentre ha consolidat un mecanisme que vulnera la presumpció d’innocència del contribuent i premia els inspectors amb un bonus per cada actuació o sanció que proposen, encara que després quedi anul·lada per un jutge.
El recent desenllaç del cas Nummaria és un exemple dels abusos en el seu funcionament i el paper de la Fiscalia com a braç executor. L’actriu Ana Duato ha quedat absolta tot i que inicialment li demanaven 30 anys de presó: el doble que per un homicidi. Ho ha aconseguit gràcies a la seva determinació personal i a tenir els recursos suficients per pagar-se una defensa especialitzada durant una dècada. Vostè o jo en el seu cas hauríem hagut de claudicar, com ho va fer el seu company de sèrie condemnat a dos anys pactats amb el fiscal.
Com serà de forta la pressió d’un estat amb recursos il·limitats perquè un innocent estigui disposat a declarar-se culpable per evitar anar a la presó. I com d’agrair és la valentia de qui està decidit a arribar al final pels seus drets. Ana Duato se suma a la llista que ja formen Xabi Alonso, Jorge Lorenzo o Luka Modric, tots ells perseguits injustament per Hisenda. Un organisme que perd el 40 per cent dels judicis contra els contribuents, el que evidencia la necessitat de la seva reforma.