Llegia i pensava: açò no ho ha escrit un periodista. En un text de menys de 60 paraules trobam «Gran estreno de...», «la iniciativa del Consell consigue su objectivo: ...», «el espacio ideal». «Un marco maravilloso», «la riqueza editorial», «un agradable sabor a nuestra tierra». Com que no anava signat, tot d’una vaig discórrer que ho havia escrit José Luis Benejam. El text, breu, s’acompanya amb vuit fotografies, en una de les quals surt un llibre. Em va estranyar que per parlar d’una fira del llibre en català (perdó, català propi de l’illa de Menorca), la nota oficial propagandística s’hagi d’escriure en castellà, la qual cosa porta implícita potser la idea que es deu tenir «des llibre menorquí» al que s’al·ludeix. Va ser després que vaig observar, a dalt, a la dreta, el detall: «publicitat». O sigui que aquesta pàgina sencera i plena de llor és un publireportatge pagat pel Consell Insular de Menorca. Els publireportatges es poden treure abans de l’acte o fet al que es refereixen o després. Si és abans, independentment de què pensem de la inversió en publicitat, tenen com a objectiu promoure, en aquest cas, l’assistència i l’existència de l’acte.
Si es treu després, com ha estat ara, tenen com a finalitat cantar les glòries del qui mana com ho feien els cronistes de la cort en l’alta Edat Mitjana. L’Ajuntament d’Alaior també té una certa feblesa pels publireportatges a posteriori, amb els que solen corregir la falta d’entusiasme dels informadors i periodistes independents en les coses de la vila. En general, es tracta d’una mesura compensatòria, de discriminació positiva cap a si mateix. La publicitat del Consell va publicar-se el 9 de juliol i venia a «corregir» la informació treta el dia 5, molt correcta, tampoc signada, sobre la fira. La veritat és que la Fira des Llibre Menorquí ha nascut amb mal peu. Primer es va voler que substituís a la Fira del llibre en català, a la qual cosa es van oposar molts autors i llibreries; després es va voler fer coincidir per Sant Antoni, però el projecte no va reeixir. Finalment, al cap de dos anys, s’ha fet coincident amb el 9 de juliol a Ciutadella, amb la qual cosa l’associació d’idees amb «sa desgràcia» és immeditada. No hi vaig anar, no per cap expressió crítica, sinó perquè tenia altres coses a fer i havia vist l’anunci un dia abans. A qui li passa pel cap anunciar un acte tan important només dos dies abans? Pel que em van contar i per les fotografies que van rodar per les xarxes, no sembla que ni el públic ni el sector acompanyés. Ni de bon tros se semblava a la Fira del Llibre d’Abril o a la Fira del Llibre en Català. De fet, de la vintena de llibreries només n’hi van anar dues; de les quinze editorials o entitats que editen només n’hi van anar mitja dotzena, i la majoria de caràcter oficial o paraoficial, en les quals el Consell hi du part; dels gairebé cent llibres que s’han publicat a Menorca o sobre Menorca aquest any només se’n van presentar cinc o sis, i el criteri de selecció no era que empressin l’article salat, per cert. Ja sabem que l’objectiu d’aquesta fira és servir a la creuada del conseller contra la unitat de la llengua catalana. Alguns de vostès hi estaran d’acord i altres no.
En realitat, aquest publireportatge és l’expressió de la fallida de la primera fira. Si el que realment es vol és promoure el llibre menorquí, editat a Menorca, fet sobre Menorca, el més important és no reduir-lo a un fet folklòric. I aquí deix algunes idees gratuïtes de promoció: a) discriminar positivament els llibres que es fan a impremtes menorquines en les bases del «suport genèric editorial»; b) assegurar una digna representació del món editorial menorquí a les fires del llibre de Palma, de Barcelona i de València; c) promoure una campanya de bons descomptes per la compra de llibres menorquins amb motiu de Sant Antoni, de manera que el sector tengui tres campanyes: del Dia del Llibre, de Nadal i de Sant Antoni; i d) crear, amb la col·laboració d’editorials i llibreries que vulguin, un estand atractiu de llibres menorquins que durant l’estiu sigui present als «mercats de nit» que es fan als pobles i en els quals els nostres llibres puguin arribar als amics que ens visiten. Segur que en trobaríem moltes més.