En el llenguatge col·loquial, aquí pronunciem u final, «rollus i rollu». En el rallar modern tenen diversos usos: quan una persona s’entreté excessivament parlant o escrivint, diem que s’enrotlla com una persiana, estàs de bon rotllo o de mal rotllo, depenent del teu estat d’humor. Una cosa o una situació és un rotllo, quan és mala d’aguantar, pesada i avorreix. Tom i Ana tenen un rotllo, s’han enrotllat, m’entres que en Miquel prefereix anar tot sol, anar al seu rotllo.
La dita que es perd és ‘somiar rotllos’. Somiar rotllos o ser un somiatruites, és no tocar de peus a terra, somiar despert idees descabellades que un desitja i creu que és factible obtenir-les encara que sigui impossible. «Vull tornar jove, encara que sigui per una estona». «Tu expliques coses que no te les creus ni tu, em sembla que somies rotllos!».
Ser somiador de rotllos té avui en dia un sentit negatiu, se li diu que ‘flipa’ o que està ‘flipat’. Emperò al tanto! Fantasejar amb fer o aconseguir coses estrafolàries és il·lusionant, no sempre és dolent fer castells enlaire, molts avenços, grans invencions, han estat factibles gràcies a gent que somiava rotllos, per tant, es mereixen un respecte.
Ara ens donen la murga amb la Intel·ligència Artificial, que farà possible coses irrealitzables, transformarà les formes de viure, fer feina i pensar. Somiant rotllos amb la IA, seria prodigiós, genial, que aplicant-la, una companyia farmacèutica desenvolupi un xarop, que administrat a qualsevol edat, faci possible el retorn durant dues hores a la plenitud de les nostres qualitats físiques, com les d’un jove de vint anys en bon estat de forma.
Així pletòrics podríem tornar a jugar a futbol, viure aquella inigualable sensació d’esplendor després de driblar al porter, xutar un frequi, el delit de fer jugades amb els companys, aquell sentiment de benestar al córrer... tot açò em faria profunda, immensament feliç. No es pot asseverar amb absoluta seguretat, que açò sigui somiar rotllos i que no succeirà mai.