Des de fa temps sabem que hi ha polítics que, sense vergonya, inflen el seu currículum a base de títols universitaris fraudulents, els semblen importants per fonamentar la seva imatge social i política. Personalment no consider que la formació universitària sigui un requisit imprescindible per ser polític ja que dintre de l’administració hi ha un munt de professionals altament qualificats capaços d’assessorar bé al polític perquè prengui a cada cas la millor decisió. Pens que més que tenir molts títols el que cal és que el polític sigui un ciutadà intel·ligent, sensible a les necessitats del moment, inconformista i idealista amb els seus projectes per als ciutadans, amb capacitat de coordinar equips, capaç de preveure les conseqüències de les seves decisions, i, a més, un requisit imprescindible, persona honrada.
AQUESTS ÚLTIMS ANYS han proliferat un munt d´universitats privades de dubtós prestigi i qualitat que no complementen ni enforteixen la formació superior que dona la universitat publica sinó que semblen un refugi fàcil per adquirir títols. Clar que entre les universitats públiques també n’hi havia que semblava que venien titulacions. Segur que recorden els casos dels Màsters de Casado, Cristina Cifuentes tots ells de la «Universitat Rey Juan Carlos». No vull dir que la formació no sigui important, ho és, com més formada és una persona pot obrar amb més coneixement, però tots sabem que la formació acadèmica no sempre està lligada a obrar correctament. Tenim molts d’exemples.
Falsejar el currículum és una cosa típica entre polítics que volen lluir la seva categoria personal a base de diplomes. Ho fan perquè tenen una pobra imatge d’ells mateixos? Baixa autoestima? Pobrets! L’últim cas de ressò és el de Noelia Núñez, política del PP seguidora d’Ayuso. És de suposar que la seva meteòrica carrera dintre del partit es devia a les seves capacitats i vàlua personal, no li va fer falta la titulació universitària per pujar dins el PP perquè no vull creure que els ideòlegs del partit l’hagin promocionat basant-se en la seva imatge personal o alguna cosa semblant. Com poden veure els títols universitaris no són necessaris perquè una persona promocioni dintre d’un partit polític. Record encara un cas molt més vergonyós i sonat, a l’època de Felipe Gonzalez, el de Luis Roldán, persona poc aclarida i menys escrúpols, que va arribar a ser director de la Guàrdia Civil, tampoc tenia cap titulació.
SI TORNEM AL CAS DE NOELIA NÚÑEZ, és curiós que tant ella com el Partit Popular treuen pit de la seva ràpida dimissió, quan es tracta d’un cas de corrupció menor. De fet, aquests dies hi ha polítics que modifiquen el seu currículum per ajustar-lo a la seva realitat, deuen tenir por, però haurien de demanar disculpes públiques per haver enganat els ciutadans al llarg de tant temps i potser haurien de pensar en dedicar-se a una altra cosa com Noelia. Això no és corrupció en estat pur, simplement és mentir una vegada més als votants, aquestes falsedats no han tingut conseqüències econòmiques per a l’administració pública ni personals per a la població.
EL QUE NO HA DIMITIT és l’encara president Carlos Mazón i ja han passat mesos des de la catàstrofe de la Comunitat Valenciana. Més de dos-cents morts no és una tonteria, això sí és una desgràcia que no té solució ni marxa enrere. No valen disculpes. La dimissió hauria d’haver estat immediata i Mazón hauria d’haver-se posat a disposició de la justícia. En canvi, a aquest gravíssim cas no parlen de dimissió, Mazón continua al càrrec amb el suport del PP i del seu líder Feijóo, suport que no s’entén a menys que hi hagi alguna cosa que no sabem, però en tot cas, és una manca total de responsabilitat, d’humanitat i d’empatia. Com deia abans, tenir títols tampoc és garantia de res, però la falsedat no dona prestigi a ningú.