Des de preveure la pandèmia fins a la presidència de Donald Trump, «Els Simpson» s’han fet famosos per la seva capacitat d’anticipar les notícies del futur. Però els seus guions no són els únics que tenen la virtut de no envellir amb el temps. Les paròdies de Groucho Marx també segueixen tan vigents com el primer dia.
És inevitable recordar els diàlegs de «Sopa de Ganso» quan escoltam el balanç del curs polític de Pedro Sánchez. Sense majoria per aprovar lleis o pressupostos, i rodejat pels casos de corrupció, va insistir en la teoria que l’economia espanyola va com un coet. «¿A quién va creer usted, a mí o a sus propios ojos?», que diria aquell.
El president afirma que, tot i la inflació, la renda disponible real dels espanyols és un 9 per cent més alta que l’any 2018. Omet, però, que aquesta és una xifra agregada i no té en compte l’increment de població. Si miram les mateixes dades per càpita, resulta que fins a l’any 2023 no es va recuperar el nivell de renda del 2007, el que suposa la quarta pitjor evolució de l’OCDE, només per darrer de Grècia, Itàlia i Àustria.
Som un dels països que rep més immigrants en edat de fer feina i açò contribueix al PIB, però els ingressos que percep cada persona ocupada en termes reals no només no ha pujat des del 2018 sinó que ha baixat. També són moltes les famílies que viuen d’un sou públic o una pensió, i aquestes han augmentat molt més que els salaris privats a costa més impostos i el forat de la Seguretat Social.
Fer una lectura esbiaixada de les dades econòmiques és com fer-se trampes al solitari: mentre no s’assumeixin els problemes no es fa res per resoldre’ls. Com si el govern no en tingués prou amb controlar el CIS, intenta manipular les estadístiques de l’INE, el darrer per evitar donar les dades dels fixos discontinus que no fan feina. Però per molt que intentin fixar el relat, tenim ulls per veure el que passa fora del coet.