Verí. (picadures d'aranyes, paparres, escorpins). - Llengo de Sant Pau (dent de Carcharadon fòssil) penjada pes coll com a preventiu; i passada per damunt es pic verinós, com a medi curatiu. Fregues de Llatsó verd; te de cost. Aplicar sa pedra de verí, que és una pedreta negra, com un bo d'ametla, rara i per açò de molt de valor. No en tenia més que qualque senyor. En es terme de Ciutadella conten que, seixanta o setanta anys enrera, hi hagué en es temps des segar una plaga d'aranyes verinoses, i es bracers atacats eren duits en carros o damunt siveres a cas comte de Torresaura, i sa senyora comtessa els passava sa pedra de verí (no n'hi deuria haver d'altra), i la major part dels malalts passada sa pedra, s'alçaven i se'n tornaven an es tai des segar. Passar-hi es foguer per sa picadura.
Veterinària. Mal de ventre de bísties. -Aplicar a sa panxa sa camia d'un homo bessó. Beure sa bístia brou fet amb una gallina negra tirada viva, plomes i tot, dins s'olla.
Refranys de Medicina.
- Any de bixest, parts malament.
- De mal de costat, als vuit dies o bo o enterrat. Entra pes peus es refredat, i se'n puja an es cap.
- Dona amb infants massa, no pot viure grassa.
- Es balcons són més sans que ses finestres.
- Es mal de caps acursen la vida.
- Fonoi i ruda fan sa vista aguda. (Nobilis est ruta, quia lumina reddit acuta).
- Mal de queixal és molt mal, mal de dent és més dolent.
- Mal de queixal inflat, mal de queixal curat.
- Medecina de defora no fa mal.
- Panxa buida no fa oig. (Amb panxa buida un bou no pot fer feina).
- Quaranta anys, si va bé, és mitja vida.
- Qui menja serp no té ronya.
- Rafel vol dir medecina. (En hebreu Rahael, vol dir medecina de Déu).
- S'al·lot troba an es pit lo que sa mare té a s'esperit.
- Sa menta, dona calenta.
- Sanitat hi hagi.
- Sant Bernat cura de febres i de mal de cap. Sa sàuvia ho cura tot. Sa sàuvia, salva. (Dicitur salvia quia salvatrix).
- Sa sipel·la vuit dies puja i vuit dies debaixa.
- Si de mal te sents ferit, conforma't dijuni i llit.
- Si vols sa dona sana, dóna-li valenciana.
Aquí acaba la secció de «Medecines», recopilada pel metge Francesc Camps i Mercadal. El lector podrá observar la ironía propia de l’autor. Els remeis són prou esperpèntics i contemplats des de la més estricta actualitat poden provocar un clar somriure atribuïble a un sentit de l’humor avui en franca retirada. Temps eren temps on la simplicitat de la vida antiga ajudava a la supervivència, sense massa complicacions.