Les xifres no poden ser més clares. A pesar de la campanya institucional (PP-Vox), un 91,6 % de les famílies menorquines que han matriculat els seus fills a 4t d’educació infantil, o sigui, en l’inici de la seva formació obligatòria, han decidit que la llengua amb la qual els seus fills rebran les casses de lectoescriptura sigui el català. La decisió afecta, lògicament el procés educatiu posterior. A Mallorca, el percentatge ha estat del 82,7 % i, a Eivissa i Formentera, només del 60,3 %.
Aquest ha estat el segon any que el govern PP-Vox ha promogut una consulta entre els pares. Si l’any passat, en el conjunt de les Illes, el percentatge per l’ensenyament en català va ser del 78,5, el 2025, el percentatge s’ha incrementat al 80,52%. I ha estat així després de fer una campanya institucional -quants diners haurà costat?- per recordar que també podien elegir el castellà. I ha estat així després d’implantar la inscripció en línia, no presencial, per evitar «que els mestres influïssin en la decisió dels pares».
Després de l’onada migratòria dels anys seixanta, quan el sistema educatiu era exclusivament i obligatòriament en castellà però hi havia una societat essencialment catalanoparlant, en l’onada migratòria actual, molt més complexa, l’idioma de benvinguda a les escoles és el català. Dic que l’onada és més complexa perquè tenim a la població originària llatinoamericana i la d’origen magrebí, a la que hem de sumar els europeus que venen a residir a Menorca. Si ens fixem en l’evolució demogràfica a les Illes Balears, no dubtarem quan direm que ens trobem davant una mudança poblacional profunda i sostinguda. Si a finals del segle XX, la població autòctona era clarament majoritària, avui no podem dir el mateix. Fora de l’escola, el castellà és cada vegada més present, també entre la gent jove. I no és només com a resultat del canvi poblacional, sinó perquè és la llengua predominant ens els mitjans de comunicació i entreteniments clàssics i moderns.
En aquest panorama, l’escola esdevé el bastió que pot assegurar la permanència de la nostra llengua, tant si s’escriu amb article salat com no. De vegades em deman on seríem ara si el català no fos la llengua vehicular a les escoles. Potser hi ha persones que consideren que no és important que la nostra llengua es mantengui vigorosa, segur que n’hi ha. Quan el PP i Vox pacten refer la Llei d’Educació perquè el castellà sigui també llengua vehicular saben què fan. En el mateix sentit, ampliaran l'exempció de l'avaluació de llengua catalana als quatre anys (fins ara era fins a tres anys) per a «alumnes de famílies que es desplacen de manera temporal a les Illes», perquè consideren que si se'ls avalua això suposaria un ‘menyscabament’ en la seva educació.
Aquestes decisions estan directament dirigides a minvar progressivament la presència del català a l’educació. En el seu «pla de segregació lingüística», el govern dona facilitats econòmiques als centres que decideixin reforçar el pes del castellà, el fet que només 19 centres (tots ells concertats) dels 435 existents a Balears s’hi hagin adherit ens indica que el sistema resisteix bé aquesta maregassa que vol trencar el model lingüístic present i que ho vol ver contra els criteris pedagògics que sustenten aquest model inclusiu que estimula la cohesió social a través de la llengua del país d’acollida.