Els impactes paisatgístics s’arriben a integrar en la ment dels qui els patim, això no vol dir que deixin de ser impactes, sinó que els incorporem al nou paisatge. Qualsevol jove de trenta anys no ha vist la Menorca de 1970 més que en fotografies, el seu paisatge és el d’una Menorca ja malferida, per tant, l’element «històric» no és present a l’hora de valorar les ferides que avui encara s’afegeixen a l’illa malmesa. La gent major tenim la responsabilitat de recordar-ho. Els impactes hi són, encara que el temps els integri. A més, a la llarga, també hi ha impactes que poden canviar de signe. Ara mateix em venen al cap el que suposà la passarel·la de fusta a la platja de s’Arenal o l’ampliació, els anys noranta, de la carretera de Binifamini, que motivaren tantes protestes.
No és el mateix en el cas del conjunt de Rafal Rubí, ja que l’actuació que pretén l’equip de govern insular no afecta només el paisatge, sinó l’àmbit de protecció d’un bé d’interès cultural. He de dir que la decisió del PP m’ha sorprès, i ha estat així perquè me sembla que han perdut una gran oportunitat. Facem una breu síntesi profana del procés: Amb la victòria del PP el 2011, un dels projectes que és posà en marxa és el de millora de la carretera general en el tram Alaior – Alcaidús, el projecte Alejandre.
La idea obeïa al principi de satisfacció de la demanda, ben contrari al principi de gestió de la demanda. Les tres rodones a doble nivell en el traçat van esdevenir símbol del xoc que va escandalitzar una part de la població. Per aturar el projecte, molta gent es va mobilitzar. Encara record aquelles caminades per la carretera, entre Maó i Alaior. No va ser per açò, sinó per la lentitud de gestió que l’ampliació va quedar a mig fer, sense cap rodona acabada.
2 L’any 2015 va obtenir la majoria l’esquerra. En el primer mandat amb PSOE-MÉS-PODEM, en el segon mandat amb PSOE-MÉS-UNIDES PODEM. La responsabilitat sobre carreteres va ser, aquests vuit anys, de MÉS. EL febrer de 2016, la presidenta Maite Salord anunciava la rescissió del contracte i la revisió del projecte per «ajustar-lo a les necessitats de Menorca». Al final, després de molts d’anys d’obres aturades, argumentant qüestions de seguretat jurídica, en temps de les conselleres Morlà i Gomis es van executar les rodones a doble nivell de l’Argentina i de l’entrada a Alaior.
En el mateix anunci d’execució la consellera assegurava que s’esbocaria la de Rafal Rubí. Van passar quatre anys i no es va fer. Aquest incompliment va motivar la desil·lusió i desmotivació de molta gent. Es va argumentar llavors que hi havia informes tècnics i jurídics que ho impedien, si és així, no haurà baratat en quatre anys. De fet, si no vaig errat, hi havia un acord amb la constructora per evitar indemnitzacions.
Quina diferència hi ha entre la situació de fa tres anys i la d’ara? Està clar que una rodona a doble nivell a Rafal Rubí no s’explica per l’activitat circulatòria del creuament; altres n’hi ha a Menorca molts més tensionats. I està clar que, com diu el GOB i molta gent, es podria trobar una solució a nivell com s’ha fet en altres punts de la general. Si aquesta hagués estat la decisió del PP: abocar l’estructura del pont i optar per una solució a nivell hauria aconseguit: a) mostrar que era capaç de flexibilitzar postures i rectificar davant l’opinió pública; b) fer allò que no havia fet l’esquerra en vuit anys; c) aparèixer com la garantia de la Menorca Talaiòtica; d) manifestar un compromís en la defensa del paisatge. Amb la decisió que han pres han encès una greu crisi institucional a molts nivells i han perdut una oportunitat única.