La divisió ideològica del país és tan exagerada que molts lectors no consideraran cap dels meus arguments convincents. Tanmateix, donaré la part de raó als que detesten el Govern actual: Sánchez és amb l’aigua al coll pels processos judicials i pels casos de corrupció. Però també diré, i són dades objectives, que l’economia funciona (som el país on més creix el PIB de la UE), l’atur es troba a mínims històrics, i l’SMI i les pensions han pujat més que mai. Dit això, per molt que s’odiï a Pedro Sánchez, s’ha de reconèixer que és l’únic líder europeu que no ha besat el cul a Donald Trump.
El més antidemocràtic de tots els presidents americans ha fet dogma de la submissió del altres països i els ha ridiculitzat amb aquesta expressió força gràfica. Europa amb el pacte aranzelari va demostrar que efectivament és així. L’únic de tots els líders que no va firmar el 5 per cent de l’OTAN que exigia Trump i un dels pocs que ha reconegut l’estat de Palestina i denunciat internacionalment el genocidi israelià ha estat el vituperat Sánchez. Potser els salvapàtries n’haurien de prendre exemple.