En moltes anècdotes populars, i en no pocs coverbos de la terra, en els de sa por i de festetjants, sembla veure-s’hi reminiscències de metempsícosi, doctrina que se creu nascuda antigament a l’Índia; que arribà i arrelà a Egipte, i passà a Grècia. De tal doctrina, el nom que avui la coneixem, li posà Grècia: metempsícosi (meta-en psyké), «més allà dintre l’ànima», és a dir: l’ànima passada dintre un altre cos. I en açò trascendeixen els fets de sa somereta i perdius de Sant Toni Martí, de sa somereta blanca, de sa perdiu blanca, des bast des barber, que casi sembla una berba pseudo-metempsíquica. Són pures coincidències, o els egipcis i grecs ens empeltarien tal creença? Si fos així, aquí se l’ha modificada, si hem de judicar pels fets vulgars que ens la recorden, els quals, més que escenes de metempsícosi, (l’ànima traspassada dintre un altre cos), semblen fetes de metensomatisme, (perdonau es renom), és a dir, el cos traspassat dins un altre cos, o el cos transformat en altre cos, ja que la rompedura de l’ala dreta de sa perdiu blanca se convertí en rompedura des braç dret de sa jove d’Algendar; sa cuixa trencada a sa somereta blanca, en sa cuixa trencada a sa mare de sa jove festetjant. Del seu esperit, no se’n resa.
Pertanyent a lo dit de ses Ferreries en temps dels moros, també havem de fer constar que dalt les serres de Ruma del temps moresc, —avui en terres de Santa Cecília— hi ha una trossada que es diu es Siti des cristians; està damunt un pujol proper de Santa Àgueda, de la qual el separa sa collada per a on passa es camí de cavalls. En tal lloc hi ha un talaiot esfondrat, i cinc monòlits clavats a sa terra que els diuen es frares. Sa veu popular conta que es Siti des cristians vol dir que els cristians del rei n’Alfons s’hi establiren quan sitiaren els moros dalt Santa Àgueda. No diguem que açò és mal de veure; però tal siti es pot dir que no tengué lloc: per quant els moros, a l’arribada dels cristians, s’entregaren. Més bo de pensar és que en temps de Menorca mora, quan aquelles serres i valls eren nomenades Ruma pels moros, els cristians, que allà hi campaven, com traduint dit mot, li dirien es Siti des cristians. I açò ens sembla raó fonamentada perquè tal nom se vagi conservant.
La secció de Música del nostre Folklore Menorquí de la pagesia, per avui quedarà arxivada: la publicarem un altre dia si Déu vol. Ara ja havem feta sa cançó massa llarga, i feim acabaies.