El Ministeri de Justícia ha ordenat a jutjats i tribunals de Balears, que sigui quin sigui l’idioma d’un document, s’escriguin només els topònims «Palma, Maó i Eivissa».
Els refranys, dites i frases fetes amb diverses versions, ens uneixen als altres dialectes de l’idioma català, tant de Balears, Catalunya o el País Valencià. Els topònims també. «Qui canta a taula i xiula al llit no té es seny complit» la trobem amb diferents acabaments: digau que té el seny petit (Barcelonès), no té el seny gaire eixerit (Algemesí) i pixa al llit, no té el seny complit» (Mallorca).
Estudiosos i filòlegs han cercat l’origen i l’evolució de dites com: A l’estiu tota cuca viu, qui la fa la paga, qui dia passa any empeny, com més serem més xalarem, qui barata es cap se grata... Tu em dius expressions, exabruptes: I un cap de llamp! A ca una puta! Me cago en Judes! No és més ase perquè no s’entrena, més ase que fet per encàrrec... Però no tenc ni la formació filològica ni l’atreviment de dir-te d’on venen.
Les d’un passat recent i referides a personatges locals han estat documentades i es coneix el detonant que les fa populars. A Barcelona en Mora era un bastaix que tenia un ase bastant capritxós. «És com s’ase d’en Mora, que de tot s’enamora» es diu del qui desitja posseir tot allò que veu o que s’entusiasma amb qualsevol cosa nova.
Jaume Seguí en ‘Mel’ era invident i anava custodiat per un ca llest i fidel. D’aquí la dita popular «és més viu que es ca d’en Mel». Na Peix Fregit era una doneta que vivia a Eivissa comprava el peix fresc a sis, el fregia i el venia a quatre. «Fer es negoci de na ‘Peix Frit’» té el significat de comerç ruïnós, que hi perds.
Si el Ministeri de Justícia complirà la normativa toponímica vigent, és per la petició de l’entitat «Fem-ho en Català» lleials i aguts defensors de la llengua. Històricament poques vegades les lleis ens han estat favorables, ara que sí ho són, que s’acatin i es compleixin.