A molts de pobles es creu que sa llavor de falguera té virtuts sobrenaturals. A més els bruixots, creuen que el mal esperit se serveix d’ella, donant-la a sos deixebles, per sembrar maltevuis pel món. Per això s’adobant ha d’anar molt remirat per recoir sa llavor prodigiosa, cosa que només se pot fer la nit abans de Sant Joan, a la nit del 23 al 24 de juny, puix en tal vetlada sa falguera floreix, grana i espolsa sa llavor. Per no anar-hi prou defensats, tornaren amb ses mans buides, i es cor ple de trasquiló es missatge d’Alforí i s’adobant que anà a coir-la en es canal de sa Font d’en Simon, de Maó. Per açò es bon adobant, amb temps, ha de tenir escoïda una bona mata de falguera a posta per procurar-se sa llavor. Es vespre abans de Sant Joan, amb molt de secret hi va, propejant sa mitjanit, i per allunyar els mals esperits, encèn dues candeles beneites, i estén davall sa falguera triada una tela de fil blanca. I al donar sa primera campanada de mitjanit se posa a resar o cantussa sa lletania dels Sants. Recoïda sa Ilavor s’adobant li ordena: «Qualsevol persona et toqui que s’encanti amb mi». Després solen passar sa Ilavor amb tot secret i reserva, per sa pica de s’aigo beneita, i se la guarda en flasquets ben tapats, per al seu ús: per curar malleviis, flaslomies, malalties, gravies entre festetjants, per tenir sort en quintes, rifes, negocis...
Trenta anys enrera ses gitanes de Catalunya, oferien a bon preu llavor de falguera, per mitjà de la qual —deien— es posseïdor aconseguiria tots els seus desitjos. A un migjorner que l’any 1874 era artiller de plaça, a Barcelona, una gitana li oferí per dues pessetes un pessiguet de Ilavor de falguera, dient-li, que tenint aquella llavor damunt d’ell, quan, a s’acabament de sa missa, es sacerdot se giràs an es poble per beneir-lo, que demanàs tot lo que volgués, que tot ho alcançaria. Ell, com a bon migjorner, plangué ses dues pessetes, ja que conegué que per sa gitana ses pessetes eren sa veritable llavor de falguera. A Mallorca diuen que per replegar llavor de falguera hi han de posar davall sa planta una reia de parei de matxos, sa nit de Sant Joan, i l’han de retirar abans de ser de dia, sa diada de Sant Joan, si no, ses llavoretes haurien atravessat sa reia i s’haurien colgades de terra. I a Menorca, avui encara, sé que n’hi ha qui cerca Ilavor de falguera; es dissabte de Sant Joan, a mitjanit, amb dues candeles enceses, i cantussant o resant sa lletania dels Sants... No és de creure que algú en cerqui per comanar maltevuis.