Des de que tenc raó —si és que n’he tenguda qualque vegada— hi ha notícies que, si només les expliquen les parts afectades, sempre tenen la tendència a sonar pitjor del que són. I una d’aquestes és, any rere any, la temporada turística.
Rares vegades compleix les expectatives del sector: ni dels hotelers, ni dels restauradors, ni del comerç local. Tot i que ens hem esforçat ben prou en esprémer la gallina dels ous d’or, la sensació general és que mai no n’hi ha prou, i potser és que ja no queda cap ou.
Record l’any del confinament, quan es regulaven les entrades a l’illa. Aquell estiu vaig tornar a nedar a Cala Galdana, cosa que no feia des dels anys 90. Una platja preciosa, envoltada d’una urbanització que reunia els requisits per a qualsevol excursió escolar, trobada esportiva o celebració cultural.
El canvi és evident. Cala Galdana s’ha convertit en un aparador turístic on no hi ha ni un metre quadrat sense negoci. Rent a cars, souvenirs, restaurants amb plats gens illencs, supermercats... entre hotel i apartament, tot és ocupat. I el més curiós és que, malgrat aquest desplegament illenc que té l’exemple en Cala Galdana, el sector continua lamentant que la temporada no ha anat com esperaven.
2 UN DELS INDICADORS QUOTIDIANS més clars d’aquest desajust són els supermercats. Són els qui realment han fet l’agost. Carros conduïts per famílies senceres o grups de joves que han llogat apartaments entre sis i vuit persones, pagant compres de 200 euros. M’expliquen que, ni llevant-se el postre ni les begudes alcohòliques —que solen encarir el menú— poden assumir els preus de menjar fora.
Queden quinze dies intensos, i després, silenci. Desig que tothom hagi pogut respondre a les expectatives que s’havia creat. Però també desig que siguem capaços d’obrir un debat serè, honest i valent per afrontar els danys col·laterals d’aquesta temporada turística 2025. Perquè si no ho fem ara, quan?.
2 AQUEST ESTIU, MÉS ENLLÀ DE PERCEPCIONS o de les queixes puntuals de masificació, segons PIME, deixa un juliol amb menys facturació que l’any anterior. El volum de passatgers arribats per l’Aeroport de Menorca ha sigut pràcticament el mateix, però amb canvis segons el lloc de procedència, amb menys turisme nacional.
Un estiu marcat per la falta d’aigua, amb l’ajuntament de Maó com l’únic que ha establert restriccions. Un estiu amb els serveis d’urgència col·lapsats, amb pocs policies a molts llocs, i menys personal en general per fer front a l’arribada massiva de persones. Un estiu amb un excés de vehicles a les carreteres, que provoquen sobresalts constants.
L’Obsam ha recordat aquests dies que el 2024 ja es van batre tres records històrics: més de 100.000 habitants censats, més de 120.000 persones de mitjana anual (residents més turistes) i més de 200.000 persones de mitja diària a l’agost.
Són dades que haurien de provocar decisions valentes, consensuades i urgents. Si la temporada turística és el motor econòmic de l’illa, no ens podem permetre que aquest motor funcioni avariat.
Tothom valora la Menorca preservada i enalteix la seva diferència respecte a Mallorca i Eivissa, però ningú aprova mesures per evitar seguir el mateix camí.