Aquesta setmana, un centenar de periodistes de les Illes van signar una carta oberta amb el títol «Prou periodistes assassinats, prou genocidi a Gaza», impulsada per la revista «Posidònia» i el Comitè de Solidaritat de Menorca amb Palestina. A Barcelona, un miler de periodistes van sortir al carrer per condemnar l’assassinat d’informadors a Gaza i en favor de la llibertat informativa. Des que l’exèrcit d’Israel va atacar la Franja, l’octubre de 2023, han mort al voltant de dos-cents periodistes, els darrers, de l’equip d’Aljazeera, mentre dormien en una tenda de campanya davant un hospital, en un atac perfectament planificat i executat, com ha reconegut el mateix exèrcit israelià. L’objectiu d’aquesta ofensiva és clar: no volen testimonis del genocidi, dels «actes comesos amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós», segons definició de l’ONU. Una definició que organitzacions de referència en drets humans, com Amnistia Internacional, consideren que s’ajusta perfectament al que fa Netanyahu al poble palestí.
Resulta demolidor sentir els testimonis de la població civil, dels metges i dels cooperants que es troben a Gaza. Els seus rostres contrets i les seves veus trencades són un reflex del patiment que viuen a la zona. De l’horror que s’hi viu dia rere dia. No hi ha medicaments, no hi ha material sanitari elemental, no donen l’abast davant l’allau de ferits i morts que omplen els hospitals. La fam es passeja entre les runes i ofereix imatges difícils de mirar fixament. Criatures demacrades i adults desesperats. Fa uns dies, sentia a la ràdio un metge que, de retorn de Gaza, posava paraules al que havia viscut. El pitjor, deia, és que la majoria de ferits havien estat atacats per l’exèrcit israelià en punts de recollida d’aliments. Imaginem-nos com és la situació que fins i tot ONG israelianes i personalitats com Omer Bartov, professor d’estudis de l’Holocaust i de genocidi a la Brown University dels Estats Units, han aixecat la veu per denunciar el que fa Israel a la Franja de Gaza.
Un dels darrers periodistes assassinats, Anas al-Sharif, acusat sense proves per Israel de ser de Hamàs, se sabia en el punt de mira. Les seves darreres paraules van ser «no oblideu Gaza». I sí, encara que sigui tard, s’ha d’aturar aquesta barbàrie i reconstruir un Estat Palestí sobirà, lliure i en pau. De moment, 143 països (dels 193 membres de l’ONU) ja el reconeixen, i França i Gran Bretanya també s’hi podrien sumar, dos països que són cinc dels membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU. Encara que amb una lentitud exasperant, les autoritats es mouen. I no, no oblidam Gaza.