En el passat article si ho recordau, vàrem parlar dels barataderos i compradors de les bísties de feina, però per no allargar-ho massa, ho vaig fer tant just com sa pell des nas; per tant en arribar als mercaders mallorquins, vaig pensar de treure’n un altre article. En aquell temps a Mallorca el progrés ja havia avançat molt, per tant els mercaders mallorquins, sense deixar la compra i venda del bestiar de feina, corrien d’un poble a l’altre, perquè a quasi tots feien mercat, i ells mercadejaven qualsevol cosa, per fer negoci.
Ara bé, quan a Menorca venia sa temporada de vendre ses cries des bestiar de cabestre, cada any compareixien els mercaders mallorquins, per comprar i triar ses de més bona raça, pollines, mules eguines i matxos somerins, però abans que no fermaven es tractes n’havien de rallar molt, jugaven totes ses picardies i ses cartes que sabien, també sabien dir mentides. A casa del meu pare, va venir moltes vegades un tal Jeroni, que era de Benissalem, i sempre bravatejava del bon vi d’aquelles terres, i deia: «En tornar vos ne duré una botella». Però encara l’hem de veure.
SA PRIMERA MÀQUINA DE BATRE.
Per fer negoci, aquesta gent feien servir qualsevol cosa. En certa ocasió, un d’aquest mercaders, va influenciar una colla de pagesos, de dos llocs molt bons, que eren veïns.
Quan aquell mercader hi va anar, havien començat a segar, i va dir a l’amo: «Què ho heu de batre a potes en açò?». Aquí no tenien res més, va dir ell. Aquell mercader, va fer en aquell pagès moltes recomanacions, delss avantatges que tenien ses màquines de batre, i que a Mallorca ja n’hi havia de molt modernes, per tant trobar-ne una de segona mà, i a bon preu seria bo de fer.
Aquell pagès va quedar mig convençut , i en va parlar amb es vesí, aquest ja n’havia sentit parlar de ses màquines de batre, i entre es dos es posaren d’acord i anaren a Mallorca; aquell mercader els va acompanyar, on ell sabia que n’hi havia una per vendre.
Aquella màquina era molt antiga tenia ses rodes de ferro, però es pagès, que la volia vendre, els va assegurar, que encara podia fer bona feina, i pel mateix preu, també es podien endur es tractor, que encara era més antic que sa màquina. Sa prova que en varen fer, d’aquell aparell, fou remolcar sa màquina, fins embarcar-la, i també la varen embarcar a aquells pagesos, perquè allò fou un fracàs total.
Una vegada desembarcada damunt es moll de Ciutadella, per arribar en es primer lloc on pensaven començar a batre, varen haver de menester un dia llarg, perquè aquell tractor a ses pujades, no tenia prou força per estirar sa màquina, i per arribar la varen haver de remolcar amb un parell de colles de bous.
Ara amb poques paraules i si no ho record malament, basta dir, que, per batre a tres llocs varen haver de menester més de tres setmanes, i contractar un mecànic, perquè aquell tractor s’escalfava i l’havien d’aturar; d’entrebancs no en varen mancar, i gent per mirar tampoc, perquè de per tot en sortia, per veure passar sa ditxosa màquina de batre.
Ara bé, tot comptat i debatut, a Menorca havien arribat ses primeres màquines; pocs anys després, varen arribar els primers tractors, que eren d’importació i en podríem contar una llarga història. De màquines de batre més modernitzades, també en varen arribar unes quantes, després ses de segar i batre; es progrés havia arribat dins el camp de Menorca. Per tant, açò, va fer desaparèixer sa cria del bestiar de feina, i els mercaders mallorquins, varen deixar de venir. El progrés com dic, no s’ha aturat mai, perquè quan una cosa no progressa, és morta.
ES MERCADERS I SES MERCADERES.
Ara per posar el punt final en aquest article ho faré breument amb un aclariment del D.V.C.B. Alcover Moll, fent referència a sa paraula mercaders mercaderes. Diu: «Pertanyent o relatiu al comerç. Qui tracta o comercia amb gèneres vendibles». «Qui compra i ven bestiar». A Mallorca dins aquest ram, altre temps hi havia Mercaders i Mercaderes. Quan encara era molt jovenet a Mallorca, vaig conèixer una família, que el pare, la mare i una filla, eren mercaders de bestiar, per cert que a casa seva, tenien una quadre de bísties de cabestre digna de veure.
EL REFRANYER. Diu: «Cada mercader alaba les seves coses». «A gitanos i mercaders, no els fiïs els teus diners». «Els mercaders i el porc, no res sap el que té dins fins, que no és mort». «El mercader a la plaça i el menestral a casa». Açò és un poc per damunt el resum de la paraula Mercader, segons el D.V.C.B.
Al llarg d’aquests dos articles, he intentat explicar tan bé com he sabut, el que eren i ja no són, els negocis dels barataderos, compradors de bestiar a Menorca, i també els dels mercaders mallorquins. Ara posaré el punt final amb aquesta dita: «Sempre entre col i col, i hi ha hagut lletugues». No tots eren tan bons, i tampoc tan dolents. Que no ho compri, qui no ho vol. Fins a un altre dia.