Entenc que el propòsit primordial d’aquests events socials que des de fa 17 anys se celebren en la fascinant Illa del Rei, per part dels seus organitzadors, és escoltar veus significades sobre temes d’actualitat i també qüestionar i debatre i crear opinió sobre els mateixos. I sempre en una atmosfera distesa i afable. Sens dubte un esdeveniment social i intel·lectual de quasi obligada assistència anual.
L’edició d’aquest any ha destacat, potser encara més, l’afabilitat.
Els ponents han llençat unànimement flors als assistents i a Menorca destacant la seva bellesa blanca i la seva calma blava. I els presentadors llençant flors a l’elegància estètica i el seu amor pel camp i el paisatge dels visitants de França, que com va dir encertadament el president del Foro, Paco Tutzó, poden ser la punta de llança de la sostenibilitat, a la qual ens obliga la nostra declaració de Reserva de la Biosfera. Una assignatura pendent d’aprovació donada l’escassetat d’aigua i la saturació turística, alguna espina llençada entre tantes flors per part d’alguns assistents.
El meu astorament va sorgir davant del projecte d’un dels ponents emprenedors, Emmanuel Javal d’augmentar la població d’abelles fins als 27 milions. Us podeu imaginar 27 milions d’abelles totes anant de flor en flor pol·linitzant arbres fruiters i tota mena de vegetals per regalar-nos l’afamada mel nostra des de temps històrics? Bé, caldrà plantar moltes, moltes més flors per alimentar a totes aquestes ànimes alades que ens ajudaran a alegrar el nostre paisatge. Visca la glòria de les flors! I una lloança a aquest exquisit embotit de Menorca, de nom cuixot a ponent i de nom camot a llevant. Un aplaudiment al de Binigarba.