És cert que no va ser l’únic factor, però sí que el boicot internacional va ser una de les peces clau de la caiguda del règim de l’apartheid a Sudàfrica. Fa quatre anys, quan va començar la invasió russa d’Ucraïna, la majoria de nacions europees i de l’òrbita d’influència d’aquestes, no només van decidir un fort boicot al país agressor, sinó un enfilall de sancions econòmiques i polítiques, que fins i tot arribaven a emprar els capitals russos en bancs europeus per a comprar armes per a Ucraïna o a posar en cerca i captura als dirigents i oligarques russos, com el mateix president Putin, al que ara, un delinqüent condemnat com Trump ha rebut amb tots els honors, trencant unilateralment quasi quatre anys de política comuna davant el silenci dels seus aliats, que callen i sotgen, compten percentatges d’aranzels i veuen com es reedita la cimera de Yalta, en la que els poderosos es van repartir el món. En el boicot a Rússia, general, ha destacat el tancament de les fronteres a les expressions culturals i artístiques o la prohibició que els seus esportistes, equips professionals i seleccions nacionals prenguin part en proves internacionals, amb la cosa estranya de veure esportistes russos participant sota el nom d’Atletes Individuals Neutrals (AIN), prohibint-los exhibir el més petit detall de la seva procedència.
En aquestes arriba la invasió de Gaza per part d’Israel, amb el genocidi d’una població civil sense cap defensa, amb l’objectiu no amagat pels dirigents sionistes d’eliminar els palestins de la faç de la terra. Estarem d’acord que el comportament d’Europa occidental i Estats Units no ha estat el mateix amb Israel que amb Rússia. Ningú no s’ha atrevit a plantejar bloqueig i sancions. Ara, després de més de seixanta mil assassinats, alguns comencen a reduir la cooperació amb els agressors i altres anuncien que el mes que ve reconeixeran l’Estat palestí, davant la befa que en fa Netanyahu. En aquest panorama, també tenim les competicions esportives internacionals. Israel, país oficialment asiàtic, participa en competicions europees. No només, no s’ha aplicat el mateix boicot que s’aplica a Rússia i Bielorússia, sinó que s’ha perseguit tota expressió de suport al poble palestí que es manifestés en els jocs. A pesar d’això, les expressions de suport als palestins són paleses sobretot en aquelles proves que es realitzen en espais públics i s’omplen de banderes i lemes de suport al poble que pateix. Potser les més significatives són les curses ciclistes. El pròxim dissabte començarà una nova edició de la Volta Ciclista a Espanya. Perquè ens situem, la volta no l’organitza la Federació Espanyola de Ciclisme, sinó -des de fa més de quaranta anys- una empresa privada que es diu UNIPUBLIC, empresa que, el 2008, va ser comprada pel grup francès (oh!), Amaury Sport Organisation. Segons la classificació internacional, hi ha una sèrie d’equips professionals que tenen el dret de participació directa a les tres grans voltes (Vuelta, Tour i Giro); en el cas de la Vuelta seran 18 equips d’accés directe. A més d’aquests, cada organització nacional pot convidar a equips UCI ProTeam, de puntuació inferior. Enguany, UNIPUBLIC ha invitat al Lotto belga; al Q36 suís; a Israel-Prmeier Tech, israelià; i a dos equips espanyols: el Burgos BH i el Caja Rural. Ha sorprès que no convidés a Euskastel-Euskadi, de gran tradició, i al Ken Pharma, que l’any passat va guanyar tres de les vint-i-una etapes. Però sorprèn sobretot la convidada a l’equip muntat per dos multimilionaris israelians, amb el patrocini del govern, com una manera més de blanquejar la presència internacional de l’estat responsable del desastre que veim cada dia. La campanya que s’ha iniciat, per retirar la invitació, no tindrà el resultat, açò ja ho sabem. La qüestió és que hi hagi prou mostres de solidaritat amb els palestins massacrats com perquè la presència d’Israel Premier Tech tengui un altre color.