La nit començava amb una incògnita perquè no sabia molt bé què anava a veure. No dubtava en cap moment de la qualitat de la proposta, des del moment que s’ajuntava el bon fer dels amics de l’OCIM i el talent i passió de n’Anna Ferrer, però no podia sospitar l’emoció que l’espectacle em provocaria des del minut un, com de fet va succeir.
N’Anna va irrompre a l’escenari amb elegant negre i «bata de cola» afegida, a la mirada una reivindicació, a la ment el compromís i a l’ànima l’escalfor d’una artista que creix dia a dia com més abraça les seves arrels, les que veritablement li confereixen la seva idiosincràsia. L’ombra del genocidi a Palestina creuava l’escena per deixar clara la seva posició al respecte i tenyir la nit de compromís sociopolític (com no pot ser d’altra manera en una artista que viu amb els peus a terra). I s’iniciava un viatge intens, a voltes dens, però sempre preciós per un seguit de tonades de ca nostra que ens refermaven la identitat i ens alliberaven la llàgrima de tan sentides com arribaven. La comunió de músics, cantant, concepte, espai i temps ens tansportaven per camins ignots que descobríem de la mà d’una anfitriona perfecta que ens acompanyava, amorosa i dúctil, per viaranys de passió. I la nit esdevenia un somnni ple de joia i amor per una illeta que ens identifica i ens fa ser poble.
S’ha de destacar el treball d’arranjaments fet per Miquel Àngel Cordero, el qual ens va servir la nostra música popular sota un prisma de contemporaneïtat absolutament sorprenent! Magnífic treball el seu per metamorfosar cançons com «Pensando en ti», on s’hi mesclava el ritme de la zamba, «Arar», «Ses porgueres», «Són teus ullets», a duet amb el contrabaix, «Bolero de Ciutadella» (amb parella de ball inclosa), o «Ciudad de Mahón», que es transformava en una chacarera del tot contagiosa. Aclaparadora la «Suite menoquina», on l’orquestra va brillar especialment. Un treball de composició en majúscules, el seu!
L’orquestra, conformada per percussió, guitarra, contrabaix, quatre vents-fusta, dos vents-metall, cinc violins, una viola i un violoncel, van sonar a altíssim nivell, tot fonent-se amb la veu i creant atmosferes, progressions, intensitats i delicadeses que posen novament de manifest la ductilitat d’uns professionals que s’imbueixen de cadascun dels estils que enfronten. Un gran plaer observar la seva gran versatilitat i adaptació, tot superant els clichés del clàssic i penetrant en altres dimensions musicals amb la mateixa excel·lència. Bravi tutti!
Anna Ferrer, veu de vellut i intensitat expressiva, va desplegar un registre vocal profund i delicat alhora, jugant amb mestria amb el seu instrument i encapçalant la conducció musical del conjunt sense absolutament cap fisura. Un goig veure-la regnar sobre l’escenari amb el gaudi que dona l’experiència, el bon treball de formació musical i el punch d’una jovenesa assentada però vibrant. Majestuosa!
També s’ha de destacar la bona feina de EduSound a la sonorització, ja que va aconseguir un so pulcre en tots i cadascun dels instruments clàssics, en just equilibri entre ells i amb la veu, sempre en primer pla, com demanava l’ocasió.
L’escena i la il·lumincació, sòbria però detallosa, traspuava l’essència del repertori i reforçava, si hi cap, la semàntica de tot plegat.
Per acabar, no hi va faltar la reivindicació de la preservació del territori, a partir de la tonada del Romanç de na Roseta. Una glosa que el 2023 ja havia interpretat en el marc de la Diada de Menorca i que al Principal agafava caràcter simfònic, tot fent esfereir els assistents amb una lletra que és una declaració d’amor a la terra.
El públic, que omplia pràcticament tot l’aforament, va estar entregat a la catarsi des de l’inici i va recompensar amb forts i sostinguts aplaudiments el regal d’una nit per no oblidar.
Cal aplaudir la iniciativa de JJMM de Maó per fer confluir totes aquestes forces de la natura i brindar-nos un projecte tan ambiciós com meravellós. Boníssima aposta!