No serà per falta d’avisos. Després de dos anys en prealerta per sequera, a Menorca ja sabíem que aquest estiu seria crític per a les reserves d’aigua. Tot i açò, la majoria dels ajuntaments i el Consell han preferit mirar cap a una altra banda i no prendre mesures valentes d’estalvi. Només Maó ha actuat amb la responsabilitat que s’espera davant un problema tan greu, obligant a reduir els usos superflus per evitar les restriccions.
Sí, és impopular prohibir que es renti el cotxe o regar la gespa a l’agost. Sobretot quan no s’ha resolt encara el descontrol dels grans consumidors al camp o la indústria, l’abús amb les piscines del sector turístic o les fuites que encara persisteixen, tot i les millores que s’han aconseguit, a la xarxa de distribució.
També es fa difícil apel·lar a la bona voluntat del consumidor que paga les factures i, en el cas de Maó, rep una aigua no apta per al consum. Però és el que hi ha. Acceptar que s’ha d’estalviar és compatible amb reivindicar a l’Ajuntament que acceleri les desnitrificadores i al Govern que es posi les piles amb la dessaladora de Llevant i amb els projectes de recuperació de l’aigua depurada.
Anunciar la millora d’infraestructures com ha fet el Consell està molt bé, però s’ha trobat a faltar el lideratge de la institució davant la sequera d’aquest estiu. O és que ens fa falta arribar a la situació d’Eivissa per reaccionar? La proposta del nou Pla Territorial inclou passes enrere que són incomprensibles, com tantes altres coses en aquest document que se li ha entravessat al PP.
Els ajuntaments de Menorca encara no tenen les ordenances d’estalvi que són obligatòries abans de 2027. N’hi ha que, com Alaior, tampoc tenen el pla d’emergència per sequera mentre fan els ulls grossos amb els agroturismes que col·leccionen piscines, exploten pous il·legals o reguen els jardins com si fóssim Escòcia. La responsabilitat de ser batle implica molt més que inaugurar fires i mercats.