Són una casta de dimonions de bon humor i molt servicials: no fan més que demanar: — feina, feina! I no en deixen cap d’acabada. Es malanat que es proposa servir-se d’ells, ha acabada sa pau. sempre se’l veu (se’l veuria) preocupat, enquimerat, forafuia. Per això d’un homo així en deim «sembla que dugui els diables boets!».
Es Pont de n’Alí és un pontot que fa es penyal de la costa en ço des Calafat. Conten que n’Alí, es moro, hi fermava sudavall sa galiota, quan venia a Menorca a fer-hi ses seves endemeses. Sa madona des Calafat era molt peitada des diables boets, contínuament li feien brunyir ses oreies amb els crits de «feina, feina!»... Una vegada, trobant-se a sa vorera de la mar, a on es penyal taiat fa una mena de ferradura, digué als diables boets: —Feis-me aquí un pont, de punta a punta des penyal. Al dematí següent els diables boets, li tornaren fer brunyir ses oreies amb es crits de «feina, feina!»... Sa madona, anà a examinar es pont i va veure que no estava acabat, que no arribava de punta a punta de s’afrau, i els digué: —Acabau es pont! Sí, per acabar ponts i qualsevol trebai estan ells! «Feina, feina!» i no els pogué treure d’aquí. Ella agafà un velló de llana negra, els el tirà, i els digué: —Anau a la mar i rentau-lo fins que sa llana torni blanca. Es suposa que encara renten. A sa madona no la van moles-tar més.
L’amo de Mussuptà no se’ls poria llevar de davant, als diables boets. —Feina, feina! —Feis-me una païssa —els digué. Açò era a entrada de fosc, i a l’endemà dematí, es dia just claretjava, s’edifici estava fet, només li faltava sa teulada. I els diables boets ja brunyien a l’entorn de l’amo cridant-li: — Feina, feina! No fou possible fer-los acabar l’obra. I amb sa particulari-tat que mai és estat possible acabar-la. Diuen que ses bigues són d’una llenya estranya, de sa que no n’hi ha a Menorca... L’amo per llevar-se’ls de davant els manà que li rentassin a la mar un velló de llana negra, fins que tornàs blanca.
A un que li manen una tasca molt trebaiosa, o una cosa casi impossible, es diu que li fan rentar llana negra.
SA COVA DE SA DAMA
Està en ço de So n’Ermità, anant cap a Cala en Calderer. Conten que hi està una Dama encantada, i que en primer quan per davant sa cova passava un homo, sortia sa dama, ben mudada, pentinant-se amb una pinta d’or, i deia: --Què t’estimes més: sa tinca o sa tanca? (volia dir: sa pinta o sa dama). I tothom li responia: —Sa tinca. No hi ha memòria que algú la desencantàs. Però a sa Cova de sa Dama de So n’Ermità avui ja no surt sa dama.