He tingut s’honor i es plaer de coordinar, repassar i editar un llibre sobre ‘bisutería’ escrit per Na Margarita Caules Ameller. Es llibre és una recopilació des més de 80 escrits que va publicar en aquest diari Menorca, es seu estimat Diari, a lo llarg dets anys 2007 i 2008. Personalment el crec una obra imprescindible per entendre sa història industrial i social de sa societat menorquina, i especialment de sa mahonesa, durant més de la mitat des segle XX i per tenir una idea de lo que va succeir a Mahó en aquells anys.
Reconec que personalment tenc a Na Margarita dalt un pedestal per ser, sense cap dubte, sa mahonesa que més ha demostrat estimar-se sa seva ciutat i ses seves petites històries quotidianes. No m’importa que ets seus articles estiguin escrits amb un caràcter costumista molt personal o que no tenguin sa pàtina que imposa una pretesa intel·lectualitat més falsa que un duro. Ets seus escrits tenen més valor que quansevol altre llibret amb pretensions. En un futur s’ hauran d’estudiar per sebre sa realitat de sa vida a Mahó durant bona part des segle XX. Sa vida des dia a dia, de sa gent autèntica i des seus més coneguts personatges.
Sí, lo que val més dets escrits de Na Margarita és sa seva autenticitat i per açò crec justificat haver-la ajudat a publicar aquesta obra, una més des total de 14 llibres que ha escrit i que quolque dia hauran de ser reeditats. També he de mencionar sa feinada que ha fet aquesta dona. Ja entendran que no és gens bo de fer passar-se dos anys investigant i rallant amb tota classe de gent bisutera per sebre ets intríngulis de ses seves històries familiars i particulars. Ho crec d’un mèrit esplendorós.
Per ses pàgines d’aquest llibre («La bisutería de Mahón») apareixen personatges que mos expliquen amb detalls ses seves vides i ses circumstàncies en què les van viure. N’hi ha que tenen un mèrit de dalt de tot. Haurien de ser exemple per as joves d’avui en dia que creuen que tot és bo de fer i tot és de franc i, lo més graciós, que se creuen en dret a tenir-ho tot sense esforçar-se ni una mica pèr guanyar-s’ho.
Precisament va esser s’esforc infinit lo que va caracteritzar a molts de bisuters per treure endavant es seus tallers i ses seves fàbriques. Allò si era s’autèntica Menorca amb una iniciativa privada sense límits, i que superava totes ses adversitats que sortien, aquella que va fer que sa nostra Roqueta fos coneguda per tot el món per fabricar unes peces ben fetes i ben avançades en es seu temps.
Per sa meva part, idò, voldria que aquest llibre fos un homenatge personal tant cap a na Margarita Caules per s’immensa feina feta a favor des record de sa història de sa nostra ciutat de Mahó, com un homenatge per tants de bisuters mahoneses que amb es seu esforç van ajudar a superar es trauma que havia significat sa guerra a Menorca i sa consegüent ruïna econòmica. Són es qui van crear dotzenes de tallers i petites empreses que a lo llarg de molts anys van donar feina a centenars de persones i van ajudar a fer que tot Mahó visqués millor. Són es que van crear burgesia i van fer possible mesclar ses classes socials. I són, finalment, es qui van donar a conèixer a Mahó i a Menorca per tot el món amb ses seves exportacions as països més amagats des cinc continents. Des del Japó fins a Àfrica, i des de Nord-Amèrica fins a Austràlia… per tot va arribar sa bisuteria menorquina.
Aquells anys quaranta i cinquanta van ser temps de carències i privacions però sa bisuteria va ajudar a què es més humils, acò sí, fent moltes hores de feina, puguessin arribar a tenir una caseta vora el mar per a anar a romandre i una tequineta per anar a pescar.
Es llibre es presentarà es pròxim dilluns dia 1 de setembre en es Claustre del Carme i comptarà amb s’assistència des president de sa Cambra des Comerç, des de Sebime, des Batle de Mahó i des president des Consell insular.
Gràcies Margarita.
NOTAS:
1- Pronto: el informe de la UCO sobre Armengol. ¿Sabremos finalmente cuánto nos costó el Gin-tónic del Hat?
2- Menorca: los de siempre convocaron otra manifestación contra la realidad económica menorquina.
3- Amigos catalanes moderados nos confiesan que votarán a Orriols. «No ens queda altra». ¿Una ola imparable?
4- OPA: Amparado por Bruselas y por las leyes españolas, el BBVA ha denunciado al Gobierno Sánchez por inmiscuirse en una relación comercial privada y por «generar un perjuicio irreparable a derechos o intereses legítimos». Lo nunca visto: el sanchismo defendiendo al nacionalismo bancario.
5- Genial respuesta de la panadera des Mercadal al impaciente Ministro Urtasun. Le dijo verdades como puños.
6- Curiosidad: todos los turistas entrevistados por este Diario niegan que la Isla esté masificada. T-o-d-o-s.
7- Los incendios vuelven a hacer tambalear las autonomías. Hay que replantearse centralizar la ‘unidad de acción’.
8- Dicen que Israel ha salvado la vida al alcalde de Barcelona al impedirle visitar la Palestina de Hamas.
9- Eliminar el topónimo Mahón del programa de Fiestas es ofender a muchos mahoneses y no ayuda a la paz social de la ciudad.
10- Ya estamos al final del verano de toda la vida aunque ahora los finos enardecidos por el licor de la mentira lo llamen «cambio climático». Sí, ha sido, como siempre Un estiu rigorós. Nada más. La próxima semana volverá, si JB quiere, «Crítica es libertad». Directo y al grano… Gracias por seguirme.
*En aquest article s’ha respectat la voluntat de l’autor en l’ús de la llengua i els topònims de forma excepcional.