A Menorca tenim singularitats tant territorials com polítiques, això és acceptat per la majoria de les i els ciutadans que habitem aquesta illa, a més comptem amb un PTI que des de fa vint-i-dos anys ens va convertir en un exemple per tota Espanya i la resta del món, complementant aquesta fita a la declaració de Menorca com reserva de la biosfera el 1993.
Malgrat totes aquestes dades i esdeveniments, som testimonis d’un retrocés sense precedents a l’illa, el PTI podria patir diversos canvis que farien perdre al territori les més importants legislacions que protegeixen el camp i els espais naturals de Menorca. Tot això per l’aprovació en abril d’aquest any pel Parlament de les Illes Balears de la llei que permet construir en sòl rústic a Balears, obrint la porta a més hotels rurals, més construccions i menys restriccions al límit d’altura dels edificis, que segons el president Adolfo Vilafranca es faran amb «seny, compromís i rigor». En aquest cas, hi hauria de ser indiferent el partit i ideologia dels representants del Govern Insular i més quan l’actual Consell emanà naturalment de la voluntat del poble de Menorca. Però hi ha coses que no es poden negociar simplement per dignitat.
Com pot el Consell parlar sobre límits i millorar la vida de les i els menorquins si des de la mateixa institució no són prou clars? Només hem de veure com la llei que habilita això està pensada exclusivament per Mallorca mentre que Eivissa, Formentera i Menorca no entrem en aquest pla. La prova més clara de la relliscada de les autoritats menorquines és una reforma precipitada, sense veus realment discrepants i amb desqualificacions en el camí.
Sembla que no n’hi ha prou amb les desenes d’advertiments i declaracions d’organitzacions ecologistes, socials i dels experts que fan la seva feina i comparteixen els seus coneixements, no per ser contraris al Govern insular, sinó per demostrar fins a quin punt podem arribar pel benestar de la nostra illa i en el futur no pensar a deixar tot per no poder viure a ca nostra.
Per això, i com he dit en anteriors publicacions, aquesta no és una crítica destructiva, és l’opinió d’un jove que veu amb molta preocupació com les institucions es converteixen en els botxins d’una idea que ens fa estar orgullosos de la nostra terra, per tant, i sobre totes les coses, a qualsevol lloc on estigui el nostre Govern insular i els seus representants, l’única bandera que han d’aixecar és la de la dignitat de Menorca, defensem-la.