Les biblioteques s’han convertit en un dels tresors més preuats que tenim com a societat i no sé si som del tot conscients, del gran servei que ens fan. Per sort, la darrera memòria publicada sobre la Xarxa Biblioteques de Menorca, posa en valor la bona salut del sistema i el creixement continu que n’han experimentat aquests darrers anys després de la covid. Crec que és un dels serveis públics més tangibles que existeixen i en molts casos, fan una tasca molt important al llarg de la nostra vida que va més enllà dels llibres i el silenci que ens ofereixen.
Aquest estiu n’he pogut tornar a gaudir, en aquest cas a Anglaterra, on l’atenció a les persones s’ha convertit en un dels seus grans pilars. En la que jo freqüentava, fins i tot hi havia un servei d’atenció bancària per a gent gran ja que el municipi s’havia quedat sense oficines obertes i unes hores al dia, donaven una ajuda personalitzada o com també passa aquí, molts usuaris majors també hi feien consultes sobre digitalització i telefonia mòbil per ajudar-los a navegar millor en tota aquesta maranya. Fins i tot, hi havia a la nostra disposició uns escalfadors d’aigua per preparar-se un te a mig matí per allò de generar conversa espontània. La meva sensació, després d’uns dies com a usuari, era d’estar enmig d’un gran centre cívic que servia de refugi d’acollida cultural, social i també climàtic. Una segona casa per a un visitant com jo en aquella comunitat on em sentia acollit.
Si us plau, no deixem d’invertir en les nostres biblioteques, no sabem com les trobaríem a faltar si no hi fossin.