El liberalisme econòmic és conseqüència del convenciment que el lliure mercat és el millor model per a l’economia i la prosperitat.
Adam Smith i molt més tard l’Escola de Chicago mai varen pensar en limitar (regular) l’economia. Partien del convenciment que eliminar els privilegis, els dels aristòcrates sobre el territori i els de la burgesia sobre la indústria i el comerç era un perjudici per aquella. La desregulació i la manca de límits està en l’origen de les crisis de 1929 i de 2008. Aquesta desregulació i abús va donar lloc com a reacció al marxisme.
La negociació del tractat de pau de la Primera Guerra Mundial el 1918 va establir un debat sobre els límits que s’havien d’imposar als vençuts en les reparacions conseqüència de la guerra d’agressió desfermada pel Reich i l’imperi Habsburg. Keynes ho va intentar a Versalles però la voluntat de revenja de Clemenceau ho va impedir i la posició moderada de Lloyd George, era gal·lès, no va ser capaç d’impedir-ho. El resultat va ser el pitjor que es pot imaginar, les sancions varen ser excessives i no es varen acabar implantant, gasolina per al nazisme.
El millor model econòmic mai inventat és la socialdemocràcia, preserva el mercat però hi posa límits. Mai hem avançat tots plegats, la humanitat, com amb la socialdemocràcia a partir de 1945 escarmentats tots per la via dels fets de la desregulació del liberalisme i dels excessos feixistes i comunistes, encara que en base a la mentida i la simulació aquest règim no es va enfonsar fins al 1989.
Punt de partida. Menorca és un territori petit i en conseqüència delicat. D’una bellesa singular com Grècia, Mallorca, Còrsega, Sardenya... A la societat actual amb el nivell de confort aconseguit, malgrat les creixents diferències socials entre rics i pobres, el turisme és un fenomen a l’alça. No fa tant, amb un govern socialista a França als anys 30 va ser el Primer Ministre Léon Blum qui va inventar «les vacances payées». Per primera vegada els obrers tenien 15 dies per no treballar i cobrar igual que si treballessin. Les platges franceses es varen omplir de famílies que disfrutaven d’un període de vacances que l’empresa per la qual treballaven els hi pagava. Va ser una mesura revolucionària. Un amic meu francès m’explicava la sorpresa del seu pare, socialista, que es va trobar les platges de Normandia i Bretanya plenes de gent…. «les vacances payées oui, mais ça non, c’est trop».
Avui el turisme mou milions de persones que arriben al territori de juliol a setembre i el trinxen. L’actiu de què disposen certs entorns, l’entorn mateix, no pot absorbir els visitants que arriben. Qui pot discutir que s’hi han de posar límits?
La primera qüestió en la qual hi hauria d’haver consens és que s’ha de limitar el turisme en benefici de tots, inclosos els qui en viuen. Com es fa, és una qüestió que cal definir i consensuar a partir de l’acord sobre el principi. Mesures n’hi ha moltes i s’han de mobilitzar amb ordre per importància d’eficàcia, facilitat d’implementació i reducció del dany que això pot fer i farà a curt termini a certs col·lectius socials. La importància d’aquestes mesures és que si no es mobilitzen el dany causat serà irreparable, que vol exactament dir que reparar-ho serà molt difícil i potser impossible. Només cal visitar el litoral mediterrani espanyol de Creus a Tarifa o Eivissa. Es tracta de preservar el patrimoni paisatgístic i urbanístic de Menorca. Hi ha territoris que ja ho han fet amb èxit, copiar el que ha anat bé és una mesura de saviesa… no cal sempre inventar de nou.
El govern autonòmic ni ho entén ni ho vol. Un govern contaminat per l’extrema dreta. Posa com a prioritat el benefici dels seus votants, la part de la societat amb més recursos econòmics. S’han de conduir aquestes polítiques a nivell de Consell Insular, això no ho arreglaran ni des de Palma ni des de Madrid. Des de Palma perquè el govern insular no ho vol, no és la seva política i des de Madrid perquè el govern central està massa lluny per trobar solucions.
Mesures possibles i com a exemple:
- Limitar el nombre de turistes. Limitar les entrades. Posar una taxa per entrada als mesos pic de la temporada. Limitar el nombre de cotxes que poden arribar. Limitar el nombre de cotxes de lloguer…
- No permetre que persones no residents a Menorca puguin comprar immobiliari rústic o urbà fins que no acreditin una estada a l’Illa de tres anys. Mesura imposada amb èxit al Lake District del Regne Unit.
- Posar limitacions al que es pot fer en edificis singulars. No es tracta que Ciutadella es converteixi en un parc temàtic d’«hotels amb encant». La conseqüència de la política actual és que la gent jove de Menorca no es pot comprar un habitatge, pitjor que a Barcelona o Madrid perquè els sous aquí no són els d’allà.
2 Si s’accepta el principi, s’ha de planificar com dur-ho a terme. Vull remarcar que les mesures llistades són exemples. Cal fer plans detallats i avaluats amb avantatges i inconvenients abans de mobilitzar mesures… és això una obvietat total i és per això que no es sol fer. El paradigma espanyol és conegut «sobre la marcha»…
Menorca té un segon problema que es comença a percebre: la falta d’aigua i, en menor mesura, la contaminació dels aqüífers i la gestió de les escombraries. El nivell freàtic està baixant. S’han de posar límits al consum d’aigua; és a dir, piscines: no pot tenir-ne cada casa ni cada apartament o habitació d’hotel. S’ha de controlar i limitar el reg agrícola intensiu, etc.
És el Consell Insular qui ho pot fer: té totes les competències en ordenació turística del territori, urbanisme i zonificació. El seu àmbit d’actuació es limita a Menorca, i és sobre Menorca que s’ha d’actuar.
Per últim cal dir que si l’arribada de persones amb poder adquisitiu alt no té limitacions per comprar immobiliari, residència a Menorca per un període llarg i per tant pagar impostos a Espanya, farem un territori preciós per a milionaris on els autòctons no podran viure per l’encariment de l’habitatge i del cost de la vida. No es pot ser amable amb tothom i en tot moment.