La primera biblioteca a la que vaig anar era al carrer de Maó, a un segon o tercer pis d’una de les primeres cases a mà esquerra, davallant cap a ses Voltes. Record que hi havia una escala estreta i recta fins al carrer. Quan sortíem ens asseiem al darrer escaló, amb les cames estirades endavant, i ens deixàvem caure fins baix rebotant amb el cul sobre la trentena d’escalons que hi devia haver. De vegades, quan érem baix, sentíem una veu que deia: «niños, que ya sé quiénes sois». No sé com és que mai no ens va sortir un o els dos balladors de s’anca, segurament perquè teníem deu anys. Aquesta és la primera imatge del meu amor pels llibres, ves a saber... Era la biblioteca de la Vejez, que després es traslladà de domicili. Des del començament del segle XX, la Caixa havia obert biblioteques que complementaven o directament suplien la falta de biblioteques municipals. De gros, una cosa que em va sorprendre va ser descobrir que el manteniment de la biblioteca és l’obligació primera del municipi en política cultural.
Els ajuntaments no estan obligats a organitzar festes patronals, però sí a mantenir una biblioteca que compleixi les condicions que són exigibles segons les característiques del municipi. Cada any, com també fa uns dies, es fan públiques les estadístiques referides a les biblioteques. No record, tret del 2020, un any en què aquestes hagin estat negatives, o sigui: que s’hagin perdut usuaris, que hagin minvat els préstecs, que les biblioteques hagin tingut menys visites. En les darreres informacions es parla de 16.460 usuaris actius en el conjunt de l’Illa. Ara per ara, no sé exactament què és un «usuari actiu», encara que supòs que deu ser aquell que fa ús del seu carnet per demanar llibres de paper o digitals. Podríem dir que són els lectors practicants. Són molts.
Les estadístiques són nombres, xifres que es poden convertir en taules i gràfiques. A jo, la idea del paper cada vegada més important de les biblioteques públiques me la dona veure la seva activitat de foment de la lectura en múltiples i diverses accions que es mantenen en el temps. Gran part d’aquest procés és degut a la creació de la Xarxa de Biblioteques de Menorca. Crec que va ser una iniciativa de Joan F. López; per tant, té ja una llarga trajectòria mantinguda en el temps independentment de les majories municipals i insulars. Fa uns anys, el Consell Insular va aprovar un reglament de biblioteques en el qual, entre altres coses, es marquen les exigències mínimes que haurien de complir aquests serveis en relació a la població de cada municipi. En la última memòria que han presentat, a més de fer-nos saber que l’activitat creix, ens recorden que, en el conjunt de biblioteques de Menorca falten nou treballadors i que les que presenten una situació més crítica són les de Maó, Ciutadella, Sant Lluís i Alaior. Desconec les circumstàncies de les altres tres, encara que he de dir que les de Maó i Ciutadella me fan enveja si les compar amb Alaior. Pel poc que conec, només a simple vista, la situació de la d’Alaior té, per un costat, el dèficit de personal titulat i, per altre, el d’un espai limitat que no compleix les exigències del reglament.
El primer és un dèficit que es pot arranjar amb decisió política, de fet, crec que s’ha intentat qualque vegada. El segon no té solució, ja que l’edifici és el que és i no creixerà. Per tant, la resolució que s’imposa és un trasllat a un edifici més gran. Fa un any, Acció Ciutadana d’Alaior-Junts va organitzar un taller de participació ciutadana bastant concorregut, sobre necessitats culturals a Alaior i infraestructures. Una de les propostes que va reunir més unanimitat va ser la de la seu nova de biblioteca.
Els presents van votar perquè l’edifici de cas Corbo, que ha comprat l’Ajuntament, sigui la seu de LOAC o d’una col·lecció artística contemporània que la substitueixi, si es dona el cas, i que l’edifici de l’antiga escola del Ramal, on ara es guarda aquesta col·lecció privada d’art, esdevengui la nova biblioteca. El canvi compliria amb les condicions de superfície per a diferents usos, accessibilitat, centralitat i atractiu arquitectònic. I he d’afegir que l’obligació municipal per a oferir un servei bibliotecari adequat i digne s’hauria d’ampliar al nucli de Cala en Porter.