S’emoció ha agafat sa directa mentre escric aquestes paraules perquè ses festes de la Mare de Déu de Gràcia ja han arribat i, enguany, tenen molt bona pinta. Hi ha poc que pugui dir o afegir a lo que passarà aquests dies, no crec que jo ho visqui millor que cap altre maonès o maonesa però sí estic segur que som des que més alegria té ara mateix.
Sí, serà molt avorrit aquest article si ses festes ni et van ni et venen. Però fa una estona -escric aquestes retxes es divendres passades les 3 des capvespre- se m'ha activat s'alarma maonesa que diu que es gegants ja esperen a puesto, sa pomada està en fresc i a tothom li ha canviat la cara. Hi ha com més bon humor, més ganes de saludar i més 'juguera' que mai perquè enguany ses festes no han caigut bé en es calendari, però no hi ha any que caiguin malament.
Tenc moltes ganes de 'jaleo' dins sa plaça però no et negaré que també fa ganes es que hi haurà per defora. Seran uns dies de retrobaments perquè, per molt que visquem tots en es mateix poble, sa realitat és que cada dia hi ha més ganes de trobar-te amb ses amistats i menos temps per fer-ho. Ja ho entendran es joves amb es pas des temps com jo ho he arribat a entendre. No està sent es millor any, però no hi ha millor moment per fer un punt i a part, per deixar tot enrere i mirar endavant pensant que són 4 dies de festa i els hem d'esprémer al màxim.
Que tots es caixers i caixeres tenguin sort a sa plaça i pes carrers, que també la tinguem es que som baix perquè ens falta sa valentia per ser-hi dalt però ens sobren ses ganes d'ajudar a fer botar es cavalls. Que tots tinguem seny, que de cervell en venen, però perdem lo just es nord per trobar lo que ens fa falta. Que es brindis i ses cançons no faltin, que es bon rotllo s'escampi per tot i que quan tot passi i acabi –que passarà- entre sa pena i sa tristesa ens quedi sa sensació que ha valgut la pena.
Que Mô llueixi guapa, alegre i ben somrient, tot i que seran dies de sunya i pols, però que no falti sa bulla ni sa germanor entre persones que no es coneixen, es coneixen poc o es coneixen molt des de s’«Es Mahón» que enguany te es pregoners amb més sentiment que podrien tenir fins as darrer toc.
Que no quedi un brindis per fer, una abraçada per donar ni una cançó per cantar. Que tots traguem tota s'alegria que tenim, que ja hi haurà temps de passar pena.
dgelabertpetrus@gmail.com