Aquesta tardor comença el dia 22 de setembre a les 20 hores i 19 minuts. S'ha acabat l'estiu i tot el seguit de festes patronals que hem viscut i compartit d’una manera o altra. La vida oscil·la entre el dol i la festa, o també entre el que és realment important i la resta. Fa quinze anys, un grup d'amics es van posar a cantar i a sonar unes guitarres al bar Infanta de Maó. Amb el temps, aquella llavor alegre i festiva ha donat molt bon fruit. Si al vint hi afegim un zero, tenim dos-cents cantaires. Enguany, ho hem celebrat de forma multitudinària pels carrers i places de la ciutat. L’agrupació es diu: Va Gros! Un esperit obert i acollidor, humor i converses al bar o al carrer, són ingredients que barrejats amb bons músics i sonadors, han fet el miracle. Segur que qui canta, el seu mal espanta. No molt enfora, l’Orfeó Maonès ha estat durant molts anys, un puntal de la música popular i de les arts escèniques: teatre, sarsuela, obres clàssiques… Necessitam cantar i escoltar música per un pregon motiu que segurament té relació amb el ritme i l’harmonia que ressonen a tot l’univers. Joventuts Musicals també va sorgir de melòmans menorquins, amants de les grans composicions musicals. L’oferta d’espectacles, especialment a l’estiu, és inesgotable. Amics de s’Òpera, Cor Illa de Menorca, Ateneu de Maó, la Capella Davídica, multitud de concerts… no aturaríem de contar.
La música ens ajuda a gaudir de l'ordre i la bellesa enmig d'aquest enquentendre de mil dimonis que patim i ens amenaça. Mentre escoltes alguna peça clàssica o una aferradissa cançó lleugera, les coses ja no et semblen tan desesperants, dolentes, mesquines, horribles… encara que ho siguin de totes formes.
Començarem el nou curs amb els conflictes sense resoldre. Només han fet vacances. Pensam que si tancam els ulls o posam el cap davall una ala, les coses s'arranjaran elles soles. Però ja ens ho trobarem. Qui sembra vents d'odi, recull tempestes de destrucció.
Les condicions de vida es fan cada vegada més dures. Habitatge, preus, alimentació, transports, feina… I les llibertats també patiran retallades. La majoria no reaccionen i es creuen el que diuen els mitjans de propaganda oficial. Que bé que esteim! No hi ha alternativa!
Un país amb un govern que negocia i cedeix tot allò que li demana un pròfug de la Justícia, ho diu tot. Sobre el país, sobre el govern, sobre la Justícia i sobre els votants. Les minories s’han de respectar, però no pretendre imposar-se sobre les majories per un grapat de vots. Els que defensen la Constitució són humiliats i vençuts. Aquells que volen separar-se, treuen pit. Obliden que ja es va viure un intent de ruptura en el passat, i les greus conseqüències de viure els uns contra els altres. La situació mundial tampoc ajuda. Vam poder fer la transició a la democràcia gràcies a una altra Europa i a uns altres Estats Units d'Amèrica. Ara contemplam el panorama i fa esgarrifar. Gaudim d'uns polítics que són capaços de dir o prometre una cosa i, a continuació, dir o fer el contrari davant dels nassos de la gent, sense moure una cella. La paraula ha perdut tot el seu valor i una promesa electoral és com un anunci comercial. Et venen una colònia que et farà irresistible. Molts es creuen el que necessiten creure. Així que per a vendre el producte, tot està permès.
No aturarem les guerres amb accions simbòliques ni bones intencions. Els poderosos estan convençuts que la millor forma d’aturar una guerra és guanyar-la. Mentre un dels contendents se senti amenaçat de mort, lluitarà fins al final per a destruir l’amenaça. L’armament és cada vegada més sofisticat. Si volem sobreviure, necessitarem construir un pont damunt d'aigües tèrboles. I ho tenim molt complicat, perquè va gros!