Una antiga glosa popular menorquina, documentada pel gran folklorista català Joan Amades, diu: «Madona sortiu, veureu/ es Deiols i ses Cabrelles/ I cent mil que van amb elles/ I també la Vera Creu».
Aquesta cançoneta parla del cel estrellat i de noms populars a Menorca i Balears d’alguns estels. Es Deiols són les tres estrelles que formen el cinturó de la constel·lació d’Orió: Alnitak, Alnilam y Mintaka, també conegudes a les Illes com els Tres Reis Mags. Ses Cabrelles és una denominació popular del cúmul de les Plèiades que ja trobem al Quixot on en boca de Sancho Panza les anomena com «las siete cabrillas». Pel que fa a la Veracreu, és la constel·lació coneguda amb el nom del Cigne.
Segurament són noms que ja a penes coneix ni empra ningú llevat d’alguns vells mariners i pagesos. L’any 2015 l’Agrupació Astronòmica d’Eivissa va editar el llibret «Estels d’Eivissa: noms populars d’estrelles, planetes i constel·lacions a les Illes Pitiüses», per recuperar aquest patrimoni lingüístic. També en la comèdia «Un criat nou» de Pere s’Alcantara Penya, que edità Francesc de Borja Moll a la col·lecció «Les illes d’or», apareixen alguns noms populars balears: Els Deiols, els Ferros, s’estel de sa Tramuntana, es Gra d’ordi, ses Cabrelles, sa Carrera de Sant Jaume, els Uis de Santa Llucia, el Llit de la Verge Santa, s’estel dels Bovers, ses Tres Maries, sa Guarda dels Deiols, sa dels Porquers, es carretó dels Set Frares (La Ossa), sa Cadira de Sant Pere, sa Creu i s’Estel de s’auba.
Quan el cel de la nostra Illa lluïa sense les interferències de l’enllumenat artificial, aquestes denominacions (o molt paregudes) devien ser d’ús comú. Més d’un lector encara recordarà algunes en boca dels seus avis. I unes quantes més que van amb elles.