Quina diferència hi ha entre terrorisme i resistència? Al llarg del segle XXI hem vist diferents atacs terroristes, que són atacs indiscriminats, sense cap objectiu sense cap altra finalitat que fer mal per fer mal. El més clar va ser l’11S i el més pròxim va ser l’11M. Per altra banda, els moviments de resistència, normalment a través de la lluita armada o no, realitzen atacs amb un objectiu, aquest pot ser contra una ocupació estrangera o contra un sistema que considera il·legítim. ETA, l’IRA que cercaven un alliberament nacional o els Maquis, que lluitaven contra el règim franquista.
Vivim en un món violent, la vida és dura, el món és dur. Durant el nostre dia a dia, vivim situacions violentes, quan ens treuen de la feina, quan el preu de la compra va pujant, quan els lloguers augmenten, quan ens discriminen per al nostre origen, pensament o religió. Però quan les situacions socioeconòmiques esclaten la violència es va agreujant, discutim més, ens enfadem amb més facilitat, açò radicalitza i ens fa agafar posicions que es consideren més «extremistes».
Ara imagina que des de 1948, han obligat a la teva família a desplaçar-se, perquè devora casa teva, de sobte, s’ha creat un nou Estat, que és justificat a través de la religió i es fa dir el «poble elegit». Generació rere generació la teva família ha sigut desplaçada, assassinada o mutilada. Els teus avis, pares i tu heu sofert humiliacions, discriminació, prohibicions. A poc a poc a tu i als teus compatriotes, t’han anat concentrant en cada vegada menys espai, i els teus vesins, amb la justificació de ser l’única democràcia liberal de la zona t’ha anat llevant terra, cases, negocis, recursos naturals. Açò i més és el que li pasa al poble Palestí.
Tots hem vist les imatges de la volta, com la voluntat del poble espanyol ha estat de resistència, s’han resistit a què l’equip d’un sionista confés, amic de Netanyahu, i a favor del genocidi a Gaza participi en la Volta Ciclista. Una manifestació no es pot fer amb batucades, ha de molestar, ha de paralitzar.
Una manifestació no pot ser a base de balls i música, ha de tenir un component de paralització de la normalitat. Si una manifestació no molesta a algú, no és una manifestació.
L’oposició del govern espanyol ha quedat perduda i a mesura que el genocidi ha anat agafant cada vegada més dimensió han començat a recollir cable, però, així i tot, eviten posicionar-se en un conflicte en el qual no fer-ho significa normalitzar i justificar el genocidi. Res justifica el que està fent, perquè sigui una democràcia pot bombardejar nens? Perquè siguin tolerants amb la comunitat Lgtbi, encara que les parelles homosexuals tenen prohibit casar-se, poden mutilar nens? Res, però res, justifica el que estan fent, i la indiferència d’una gran part de la nostra classe política quedarà per la posteritat. Israel no és un país amic, sempre han donat suport al règim dictatorial del Marroc, amb les seves idees expansionistes sobre el Sàhara Occidental i Ceuta i Melilla. El fill de Netanyahu donava suport a aquest pla del règim marroquí, també durant els anys del Procés, Israel era un dels pocs països que va recolzar l’independentisme.
Israel sempre ha estat un actor desestabilitzador per la nostra nació, i com a tal han de ser considerats enemics del poble espanyol, no hi ha res més antipatriota que cercar la seva acceptació. Durant la Transició espanyola, Adolfo Suárez, un home de centredreta va liderar l’atracament europeu a la causa palestina.
No és suficient la condemna del genocidi, s’ha de forçar els nostres dirigents a que intervinguin militarment, amb els cascos blaus, Israel i realitzar un procés de desnazificació i un posterior procés constituent que tinguin com a peça fonamental la separació entre la religió i l’estat i l’existència d’un Estat palestí. L’ONU va ser la mediadora per la creació d’un estat israelià, i ara hauria de ser-ho per l’estabilitat. Occident és la civilització organitzada en funció de la filosofia grega, el dret romà i el sistema de creences del cristianisme. Israel no té res a veure amb occident. Occident no queda a Àsia i no hi ha occident sense Crist, Israel en tot cas és un país «occidentalitzat» com ho és el Japó, enfora de ser la base o el far del nostre continent.