A vegades, les opinions i els debats d’idees ens fan reflexionar sobre els nostres pensaments ideològics, a més de poder posar-nos a les sabates d’altres persones i així veure i entendre per què pensa com pensa. Però, als darrers anys aquests diàlegs i conversacions que haurien de comptar amb un respecte reverencial cap a totes les opinions, s’ha convertit en una cacera horripilant per destruir a l’adversari sense contemplacions.
Com a migrant em resulta desconcertant llegir i escoltar a totes les xarxes socials i al carrer les més aberrants mentides, improperis i accions covards contra altres éssers humans que volem viure amb dignitat a un país que és l’exemple predilecte de multiculturalisme i diversitat lingüística a Europa. La prova més lamentable és la dolenta i malintencionada tanca publicitària de Vox situada molt a prop del Col·legi Mateu Fontirroig. Sobre això, no sóc partidari d’assenyalar o mencionar partits polítics a un article, però, estimades i estimats lectors, aquestes accions són sense dubtes l’actitud recalcitrant de l’extremisme que si no causa soroll no està content.
Complementant aquesta idea, el més hilarant, és que després l’organització «muy española y mucho española» al dia de la Hispanitat posarà les banderes dels països dels llatins per capturar els seus vots i si arriben a governar capturar, però ara aquests crèduls votants per deportar-los i així combatre la invasió «marxista islamista chavista», perquè sí, el hijab és el menys important, l’important és acabar amb l’Espanya que coneixem per tornar als temps blancs i negres i dels vaixells plens d’avis, dones, homes i nens per escapar de la barbàrie. No poden evadir aquesta acusació perquè simplement és la veritat, la flagrant vocal dels salvadors de la pàtria imaginària que es destrueix, la senyora amb el cognom més ibèric de la història contemporània, Rocío de Meer, va dir que sobrem vuit milions d’espanyols i a dia d’avui no han rectificat. Per molt que diuen que sí ho han fet, dir que no serem vuit sinó uns milions menys és el mateix.
Per tant, i després d’aquesta barreja d’indignació i inspiració per escriure, crec que la resposta de la societat de la nostra illa davant la supèrbia, la mentida i la crispació cap a idees antidemocràtiques i sense representació institucional ha de ser totalment contrària als dels portaveus de la intolerància, amb seny, pau i sentit comú, podem fer-ho.