Bona l’he feta, començ es titular de sa feinada de ses dones, que feien molts anys enrere, quan aquesta dona era una fieta. Avui, el correcte seria dir que el món ha girat tant i tan deveres que aquelles feines que feien ses dones també ja les fan sa majoria d’homes. Quina cosa més polida és haver aconseguit la participació de s’anomenat, sexe fort, aquí no xerram ni de forts, ni fluixos uns i altres col·laboren amb tot quan es pot, és per açò que us confesaré que mai he fet càbales de matxistes ni feministes. Lo polit és sa igualtat i que els humans la mostrem als infants de ben petits.
Així vull tenir un record per a aquelles dones que no van tenir sa sort de ses de mitjans del segle XX -i res diguem des present.
Ses festes de la Mare de Déu de Gràcia, que es el mateix que dir de Mahó, començaven amb les rebaixes de tota mena d’articles. A les botigues de roba despatxaven des de teixits per baratar ses cortines des dormitoris, ses des manjador, sa cuina i sempre en sortia qualcuna més. Els cobrellits... ja que es dormitoris havien de quedar ben guapos. S’acostumava a venir a fer s’estada sa família que vivia a qualque poble de s’Illa, tovalloles noves en es quartos de bany i aprofitant es preus de final de temporada, era s’ocasió.
Ses dones sempre feineres, netes i aclarides tal com es solia dir, compaginaven es du sa casa, que ja és dir, i arribat es capvespre després de s’escurada, tot eixut i en es seu puesto, fer una fregada a sa cuina, es disposaven a cosir. A ses botigues de venda de roba despatxaven segons la necessitat de cada una, o bé aprofitaven qualque tros o remanent final d’una d’aquelles peces de teixits. Unes a casa seva, altres anaven a qualque taller de costura, es feien sa roba tal com es deia. Sa mestressa feia els patrons, li tallava el desitjat i ella, aquella dona, amb esperit de modista, passava punt d’eixample, embastava es vestit, es traje amb jaqueta, una brusa i sa falda i sa mestressa li provava posant agulles de cap, eixamplant o estrenyent, sa qüestió era posar-se a sa màquina de cosir i tris tras... pasar envant amb il·lusió sa prenda que estrenaria arribades ses festes, o bé li feia un vestit a sa fieta, o una camieta per s’al·lot.
Reconec que l’escrit és fora temps. Ses festes han passat, per cert es pot felicitar als organitzadors de s’Ajuntament, cada dia hi va haver un tema nou per grans i petits, feia estona que no havia vist tanta disponibilitat. Han passat uns quinze dies, tot torna a sa marxa corresponent i no ens adonarem i traurem es pastorets des betlem.