Fa uns dies, vaig rebre una sol·licitud d’amistat a Facebook d’una amiga de tota la vida. Ens veiem des de fa prop de vint anys, així que, sense pensar-m’ho gaire, la vaig acceptar. Tot seguit, li vaig enviar un missatge amb una captura de pantalla per confirmar si realment era ella o si qualcú l’estava suplantant. La seva foto de perfil s’estava utilitzant per fer munts de contactes, i em va preocupar profundament que algú s’estigués apropiant de les seves imatges personals.
Em va respondre que ja l’havien alertada, que la seva filla havia denunciat el fet als gestors de la xarxa social i que també ho havien comunicat a la Policia Nacional. Jo, per la meva banda, vaig mantenir el contacte amb el perfil fins que em va enviar informació per privat sobre unes suposades subvencions per a petites empreses, persones amb discapacitat, vídues... i el vaig bloquejar.
AQUEST EPISODI PODRIA SEMBLAR ANECDÒTIC, però pren una dimensió molt més inquietant si el relacionem amb el cas que ha sacsejat Menorca la mateixa setmana: la detenció de tres homes per possessió i distribució de pornografia infantil. En el registre del seu domicili, la Policia Nacional va intervenir prop de 40.000 arxius de contingut pedòfil, alguns dels quals podrien haver estat manipulats digitalment. Tot i que no s’ha confirmat si hi ha imatges de menorquins o menorquines, el fet que aquest material circuli des del nostre entorn immediat ens obliga a mirar de cara una realitat brutal: la vulnerabilitat de les nostres dades i fotografies a les xarxes socials.
VIVIM EN UNA ERA ON COMPARTIR una imatge, una ubicació o una emoció és tan fàcil com fer un clic. Però, què passa quan aquest clic ens exposa? Quan la nostra fotografia pot ser robada, manipulada o utilitzada amb finalitats delictives? La Llei de Protecció de Dades Personals no és només un marc legal; és una eina de defensa, un escut que ens protegeix en un món digital que sovint juga amb les regles del desconcert.
Però nosaltres mateixos no complim aquesta llei de dades personals. Filmem vídeos de festes on surten fillets i filletes, persones amb diversitat funcional, persones majors... sense haver demanat el consentiment explícit previ.
És urgent que com a societat ens eduquem en l’ús responsable de les xarxes, que les institucions reforcin els mecanismes de prevenció i que les famílies rallin amb infants i adolescents sobre els riscos digitals.
Les escoles també fan una gran feina en aquest sentit. La majoria donen protagonisme als projectes per damunt dels rostres, i quan cal, les imatges s’acompanyen de píxels que protegeixen la identitat. Però en l’àmbit personal, en el dia a dia, encara ens falta molta consciència digital.
Ja no cal esperar el dilluns per demanar als companys i companyes de feina com ha anat el cap de setmana. Les xarxes socials ens ho han avançat tot, i amb aquell filtre especial d’una vida idíl·lica.
John Lennon va dir: «La vida és allò que passa mentre estàs ocupat fent altres plans». Actualitzaré el seu contingut d’acord amb la realitat del 2025: la vida és allò que passa mentre mostres els teus plans, però sobretot, mentre no publiques els que realment importen.