Ja sabem que la Justícia es tapa els ulls per ser imparcial i aplicar la llei sense mirar a qui afecta. Però si pogués ser justa obrint els ulls veuria que hi ha resolucions que poden ser injustes o que tenen efectes desproporcionats. És curiós que quan la justícia perd credibilitat cada dia que passa, molts defensen que s’apliqui l’imperi de la llei caigui qui caigui. Les normes més que les persones són les que dicten la forma d’actuar correcte.
Per posar un exemple petit: la condemna al regidor des Mercadal Tóbal Pons a pagar 180 euros per un delicte lleu de lesions a una familiar, a qui sembla que va fer la traveta en el marc d’una discussió familiar. I les conseqüències que aquesta resolució té aquests dies. Crec que val la pena donar-hi un parell de voltes.
A «Es Diari» vam tenir coneixement de la sentència i vam decidir no publicar-la, com sí ha fet un altre mitjà. Tal vegada ens vam equivocar. Que els lectors ho valorin. Aquesta és l’explicació: Vam considerar que la resolució es referia a un fet privat, que va succeir en una casa particular, amb unes conseqüències menors, i una sanció petita que no computa com antecedents penals, i sobretot que no tenia cap relació amb la gestió pública. Però el PP, al que pertany Tóbal Pons, no coincideix amb aquesta posició sinó que creu que s’ha d’aplicar la norma interna relativa a «l’honorabilitat i responsabilitat pública» dels seus càrrecs electes. Així, en tost de defensar el seu regidor, aplica el pes de la justícia interna.
No conec a Tóbal Pons ni puc valorar si fa o no una bona gestió a l’Ajuntament on manté un pacte de govern amb l’Entesa. Però està clar que ara no és el moment de valorar la seva feina pública sinó de reflexionar sobre si aquesta sentència és prou important perquè la renúncia a tots els càrrecs de partit i a la cadira de regidor siguin un resultat just. La justícia és cega, però no fa falta que els ciutadans i organitzacions també ho siguin.