Avui, mentre no sabia què escriure, una papallona ha entrat a fer un vol d’inspecció volàtil per l’habitació on, embolicat en dilemes, passava la llum de tarda i fugien ombres de pensaments en un parpelleig inquiet, com el vol de la papallona, que sortí de casa per la seva pròpia ala. Lliure per si mateixa!
Els nostres ulls tenen ales que ens permeten volar sense moure’ns de lloc. En el silenci clamorós dels altres sentits polifònics, si mirem endins, aprofitant el color dolç de la mel del dia, podem trobar el camí d’una tímida corrent d’aire lluminosa i vital que, com una possibilitat, ens permetrà eixir musicalment, brunzint, al daurat del moment del desig si volem volar i alhora, tastar el pol·len energètic de sentir-nos vius com cuques de llum a l’estiu.
Em fa la impressió que encara no he escrit res. Pot ser que, de tant en tant, estigui bé, i sigui actualitat, compartir un instant sense cap rerefons de bombes, fam o extermini. Doncs, respirar amb un diari a les mans, submergir-nos cada dia en una mar de notícies doloroses, d’angoixa, altera el ritme cardíac i emmalalteix. A més, la majoria de les notícies, ens encadenen a una actualitat que acceptem com l’única real i ens condicionen a veure el món com un psiquiàtric. És com un incendi sense bombers, una desesperança sense volta ni solta, però tu ets l’aigua que el pot apagar, recobrant l’alè, la calma, per percebre’t i reclamar el teu dret de viure en Pau.
La solució no és fugir o fingir, sinó plantar cara, agafar aire i, si cal, trencar-se el pit amb un crit. No a la guerra que vius per fora, per dins, totes dues! Fes-ho per tu, pels fills sense un futur clar. Només la vida pot salvar la vida, no cap religió ni cap ideologia, ni un cap de trons amb mitjans digitals i poder omnipotent. Per cert, la IA és només un instrument, no la solució a res, no et pengis, tu ets més intel·ligent i natural. Tu vius, existeixes, ets humà amb bells defectes i qualitats. Inspira i confia, ets tots els elements. Tens consciència, instints, intuïcions, percepcions, desitjos...
L’ansietat es normalitza i medicalitza. Hi ha qui fa diners sembrant i provocant patiments i malestar. ¿Qui fa negocis amb la por? Sense fer soroll, la por pren pastilles, altera química i artificialment el funcionament natural del cos. La por pot paralitzar, atordir, subjugar, rendir i esclavitzar la voluntat a una cadena d’anul·lació i dependències.
Molta gent es fabrica una màscara per defugir la mirada i sostenir aquest sense sentit, ja que sembren odis, separació, ignorància o, simplement, són egòlatres, egoistes o egocèntrics: ingredients del brou d’una societat narcisista com la nostra, on molts sobreviuen a cops de ‘likes’ d’autosatisfacció, somriures de plàstic i plors en soledat.
La por, quan s’instal·la en els nostres circuits neuronals, pot llaurar hàbits de resignació, conformisme i alienació. La reacció és primitiva, instintiva, perquè cal conservar la pell. És cert que viure és un risc, però cal no perdre aquesta oportunitat vital de l’ara per pors inculcades de quan érem criatures indefenses o traumes ancestrals disfressats de cultura, que ens fan creure que són lleis intocables, que no les podem tocar, transcendir o millorar, i que, els poders del consum, ens venen com savieses tradicionals o distraccions intel·ligents, però que, si piques com un cabot, pot tornar-te un xai, un número...
Està bé tot el que sentim, pel pensament passen volant voliaines de colors i l’emoció troba un recer de comprensió i complicitat en el cor de l’amistat, per fer-nos forts, per carregar-nos les piles i tornar al carrer de la vida on la lluita continua per salvar el planeta, la nostra petita illa dels especuladors amb cadira de cul-de-sac, per nosaltres mateixos, per a l’endemà... No estem sols, som molts.
Sí, convindria una cançó. Un festival de cançons pròpies. Crea-la tu mateixa, creu-te-la, canta-la cada dia. Una cançó teva, única, per aquesta petita vida compartida. Ningú té dret a fer-te callar . Menorca, el món, la pau i la llibertat som nosaltres, tu també. Mira’t. Valora’t. Estima’t i recorda que l’altra cara de la por és la llibertat.