Amb el seu «pla de pau» per a Gaza, el president dels EUA, Donald Trump, es dibuixa a si mateix com a possible Premi Nobel de la Pau… Quantes ironies té la vida! Un personatge que ha alentat violència dins el seu propi país i que la promou enllà de les seves fronteres, que fa del negoci armamentístic bandera, que s’alia amb senyors de la guerra, que només amb les seves paraules i tergiversacions provoca discòrdies, serà guardonat amb un Premi Nobel?
Un poble devastat i una terra cremada, que cada dia veu morir els seus infants i el fruit del seu esforç, que pateix un aïllament i un atur estructural descomunal i a qui no deixen aixecar cap, pot aferrar-se, certament, a un ferro calent. Pot, fins i tot, acceptar que la reconversió de la franja en un «ressort» al Mediterrani per a àrabs rics, que seran servits per la mà d’obra barata Palestina, sigui una sortida a l’extermini que practica Israel contra la seva gent.
Però que la comunitat internacional li aplaudeixi i ens facin combregar amb rodes de molí, això ja són figues d’un altre paner…